Senyor Nunci del Sant Pare,

Senyor Cardenal Arquebisbe de Barcelona,

Senyor Arquebisbe Metropolità i Primat, que presidiu la nostra Província Eclesiàstica de Tarragona, de la qual saludo amb especial afecte tots els bisbes germans.

Señores Arzobispos y obispos venidos de diferentes diócesis de España. Señor Obispo Secretario General de la Conferencia Episcopal Española. Mes chers frères les évêques, mes voisins pyrénéens, de Perpinyà et Pamiers.

Excel·lentíssims Srs. Cap de Govern d'Andorra, President de la Generalitat de Catalunya, Alcalde de la nostra ciutat, Representant personal de S.E. el Co-Príncep Jacques Chirac, i altres autoritats,

Estimats familiars de Mons. Vives i meus, benvolguts preveres i germans tots els que ens honoreu amb la vostra assistència:

Fa més de trenta anys, al cor de l’hivern i en aquesta mateixa Catedral, m’acollíeu a mi càlidament molts de vosaltres i bastants germans més, estimats i enyorats, que ja estan amb el Senyor. Avui, quan el sol domina l'horitzó, i a l'albada d'un nou mil·lenni, tenim el privilegi d’assistir al moment en què s’afegeix una altra malla a la cadena apostòlica que, com a mínim des del segle cinquè, ha presidit la venerable Església d’Urgell. Mons. Joan Enric Vives, sigueu benvingut: primer, a col·laborar amb mi com. a Bisbe Coadjutor i després, a succeir-me. Des que es féu pública la notícia heu pogut comprovar amb quina satisfacció tothom l’ha acollida. Si hi ha algú que sobrepassa encara en la joia i l’esperança sóc jo mateix. Sou la persona idònia per a aquesta missió apostòlica. Els qui estimem la nostra Església podeu pensar amb quina preocupació miràvem el futur de la nostra comunitat que depèn en bona part dels pastors que l’han de presidir.

El passat dijous tota l’Església va llegir el començament del llibre dels Reis en el qual se'ns conta que la reina Bet-Sabé es va presentar a l’ancià rei David i li va dir: "Els ulls de tot Israel esperen de tu, rei, Senyor meu, que declaris qui t'ha de succeir en el tron”. El rei David s’apressà a contestar: "Preneu la guàrdia reial, feu muntar el meu fill Salomó sobre la meva mula i feu-lo baixar a Guihon... Desprès pugeu amb ell, s’asseurà en el meu tron i regnarà en lloc meu. 11 Poder veure la pròpia posteritat i garantir el futur de la família humana, social o espiritual, ha estat considerat per la Bíblia una benedicció divina. És aquest el motiu de la nostra joia, i en donem gràcies a Déu. El nostre poble se n’alegra. Andorra, de la que el Bisbe és CoPríncep, per aquest motiu, ho esperava encara més i se n’alegra especialment.

Excel·lència Reverendíssima, Senyor Nunci, digueu a Sa Santedat el Papa que estem molt agraïts per aquesta sol·licitud de la Santa Seu envers nosaltres. Jo, personalment, he d’agrair, a més, la concessió amb què m'ha sorprès del títol d'Arquebisbe. Aquesta és una prova molt fina de predilecció que m'obliga a servir l’Església, mentre pugui, amb renovada fidelitat.

Acabo amb una salutació sincera i especial a la mare i als germans de Mons. Vives i a l'Església de Barcelona perquè la seva vinguda és un gran do que fan a l’Església d’Urgell.

Donem-ne gràcies a Déu, del qui provenen tots els bens. Per això celebrem ara aquesta Eucaristia amb vibrant emoció. La nombrosa assistència i les nostres pregàries ho demostraran. Cantem, doncs, amb fervor al Senyor el nostre Déu.

+ Joan Martí, Arquebisbe - Bisbe d’Urgell.