Excel·lentíssim Sr. Nunci de Sa Santedat el Papa Joan Pau II,

Molt estimat Sr. Cardenal Ricard M. Carles, Arquebisbe de Barcelona

Molt estimats Sr. Arquebisbe Joan Martí i Alanis, bisbe d'aquesta Església d’Urgell, i Sr. Arquebisbe metropolità Lluís Martínez Sistach, així com els germans bisbes de la Tarraconense, avui amb una salutació especial de comunió per al germà i amic, el bisbe electe de Solsona.

Queridos Señores Arzobispos y Obispos de las Iglesias hermanas de España, Muy estimado Señor Obispo Secretario General de la Conferencia Episcopal Española.

Mes chers frères, les Evêques de Perpinyá et Pamiers, venus de l'autre côté des Pyrénées, pour partager la communion avec: notre Eglise et ses pasteurs.

Molt Honorable Sr. President de la Generalitat de Catalunya, Molt il·lustre Sr. Cap de Govern d'Andorra, Molt il·lustre Sr. Representat de Sa Excel·lència el Copríncep Jacques Chirac i altres autoritats andorranes, il·lustríssim Sr. Alcalde de la meva nova ciutat de La Seu d'Urgell i altres digníssimes autoritats aquí presents.

Estimats sacerdots i diaques.

Molt estimada mare, i familiars i amics.

Germans tots en el Senyor.

      Amb molt de goig i emocionat visc aquest inici del meu ministeri episcopal com a coadjutor de la diòcesi d’Urgell, en el marc d'aquesta magnífica catedral, tan bellament restaurada, “la baluerna romànica més intacta i més important de Catalunya", segons Josep Pla.

      Tinc ben present i renovo aquelles actituds d'amor a Jesucrist i de servei a l’Església que tenia ben vives quan ara farà 8 anys el Sant Pare Joan Pau II em cridà a I'episcopat i que he procurat mantenir i posar en pràctica en aquest temps d'entrega a l’Església de Barcelona.

      Per a aquesta Església diocesana que tant estimo i que m'ha engendrat a la fe i des de la qual ara sóc enviat a Urgell; per als meus germans en el sacerdoci i per als meus germans en l’episcopat: ‑el molt estimat Sr. Cardenal Ricard Maria i els seus bisbes auxiliars, a qui tant dec i de qui tant he après‑, el meu reconeixement i el meu agraïment per tot el que n'he rebut.

      Ara se'm confia el servei episcopal a una Església que enfonsa les seves arrels a la nostra terra, des dels temps més antics, amb la figura senyera del Bisbe i Pare de l'Església Sant Just d'Urgell, i amb l'exemple de St. Ermengol i St. Ot, que bastí aquesta catedral, i amb la santedat de St. Josep de Calassanç i del màrtir St. Jaume Hilari Barbal.

      Estimat Sr. Nunci, vulgui transmetre el meu sincer i corprès agraïment al Successor de Pere, per la confiança que diposita en mi. Espero amb l'ajuda de la gràcia de Déu servir humilment en el lloc i en la responsabilitat que m'ha estat confiada, exercint el ministeri en comunió d'amor i de fe amb la Seu Apostòlica i ben unit al Col·legi episcopal.

      El meu nomenament de bisbe coadjutor ha coincidit amb el reconeixement que el Sant Pare fa al bisbe d'aquesta Seu i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan Martí i Alanis, nomenant‑lo Arquebisbe, a títol personal. És un motiu de goig venir a ajudar‑lo i a col·laborar amb ell, a prendre'n el relleu quan s'escaiguí, tot treballant rere el solc que ell fermament i sàviament ha obert. Avui en nom de tota l'Església que peregrina a Urgell vull reconèixer públicament el seu fecund treball pastoral de més de 30 anys en aquesta diòcesi í el seu valuós servei com a copríncep d'Andorra.

      L'Arquebisbe Joan serà per a mi, en endavant, un pare i un germà gran, de qui he d'aprendre molt i amb qui espero treballar amb total comunió, pel bé d'aquesta estimada diòcesi i, quan sigui el moment, pel bé del Principat d’Andorra, on un dia estic cridat a exercir el servei de Copríncep per voluntat democràtica dels andorrans. Ajudeu‑me a ser un digne successor del Copríncep episcopal Joan Martí, per al bé de l'estimada nació andorrana.

      Des d'avui i per sempre sóc vostre, ja no em pertanyo a mi mateix sinó a Crist i a aquesta estimada Església d’Urgell. Jo vull ser entre vosaltres com el qui serveix, essent per a tots servent dels servents de Déu. Us ofereixo la meva persona, tot el que sóc i posseeixo, perquè em rebeu com un pare de tots i un germà en la fe. No sóc jo qui prenc possessió de vosaltres sinó vosaltres de mi, perquè ja abans el Senyor Jesús m'ha cridat a ser apòstol seu, jo que sóc el més petit i feble dels seus germans apòstols. Vinc a fer la voluntat del Senyor i a preparar-li els seus camins. Camins de fe i de comunió, de gràcia i d’esperança que han d’enllaçar la Vall de Ribes ‑al Ripollès‑, amb la Cerdanya i el Berguedà; que han d’unir l'Alt Urgell i el Pla d’Urgell, amb el Segrià i La Noguera, i que han de crear joia de germanor entre els Pallars Jussà i Sobirà, l'Alta Ribagorça, amb el Principat d'Andorra i "Era Val d'Aran, terra polida e tamb ua lengoa sua e que me rejoirà poder parlar”.

      Vinc amb ganes d'aprendre molt de tots, especialment de l'Arquebisbe Joan Martí i dels preveres, diaques, religiosos, religioses i laics, d’aquells germans que esteu testimoniant la fe en situacions especialment difícils. I vull tenir una preferència pels més senzills i els més pobres, els malalts i els joves. Ens caldrà renovar amb imaginació i esperança, la presència eclesial al nostre món rural en crisi de transformació; ens cal promoure les vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida consagrada; i és molt important que sapiguem acollir cristianament tants milers de persones que pugen cap a les nostres contrades perquè estiguin oberts a la fe  a l'amor de Déu.

      Des de la confiança que em dóna l’amor de Jesucrist, que per l'Esperit Sant habita els nostres cors, unit a vosaltres  "demano per obtenir, cerco per trobar i truco perquè Déu m’obri”, com ens invita I’Evangeli que proclamem aquest diumenge.

      Demano, cerco i truco ‑amb vosaltres‑ per obtenir la gràcia dels començaments que Déu sempre atorga al qui inicia una missió en nom seu. Una gràcia que a tots ens vol fer anar més enllà dels nostres càlculs i pors. Tot acollint les línies marcades pel Sant Pare Joan Pau II en la seva exhortació "En l’Inici d’un Nou Mil·lenni”, em sento urgit i us urgeixo a vosaltres a remar mar endins, a coronar cims més alts, a ser totalment disponibles a l'acció misteriosa i sempre sorprenent de la gràcia de Déu, amb la mirada fixa en el Crist i submergits en el seu misteri. Així la nostra Església d’Urgell, en comunió plena i amorosa amb la Catòlica, i sostinguda per la força de l’Esperit Sant, podrà testimoniar l'amor de Déu en tots els àmbits on està en joc la vida de la persona humana, el destí dels més pobres i la construcció de la societat en la solidaritat global, la justícia i la pau.

      Em refio que "el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen. Vulgui, per tant, el Senyor atorgar‑nos una autèntica primavera de l'Esperit a la nostra Església d’Urgell. I que amb l’esperança que no ens mancarà el do de Déu, puguem convertir els immensos desafiaments que ens toca d'afrontar en aquest inici del segle, en grans oportunitats del moment actual.

      Recollint el missatge que els Bisbes de Catalunya proclamàvem en acabar el Concili Provincial Tarraconense ‑en el qual vaig participar i que marca la senda del treball pastoral a seguir‑, em dic a mi mateix, "canta i camina"; prega i sigues diligent en el teu ministeri, tot fent camí i donant fruit allà on el Senyor et vol, allà on ens vulgui a cadascú de nosaltres.

      Que m'hi ajudi la poderosíssima intercessió de Santa Maria d’Urgell, titular d'aquesta Catedral i Mare de l'Església, que senyoreja als cims de les nostres serres i a les nostres valls, a voltes encara "voltades de soledats", a voltes plenes del brogit i la fressa dels nostres temps. Que ella vetlli prop del seu Fill per la fecunditat del meu ministeri episcopal que avui s’inicia a Urgell.

+ Joan Enric Vives, bisbe coadjutor d'Urgell