Ascensió del Senyor (B)

Estimats germans:

El deixaren de veure i es quedaren esmaperduts i enyorats. Estaven acostumats a la presència i al suport incondicional i eficaç del Mestre. Ara, tots sols, ¿com podrien dur a terme el manament que els acabava de donar Jesús? Els havia dit: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los (…) i ensenyeu-los a guardar tot el que us he manat“. Era una tasca per damunt de les seves forces.

Ells recorden, però, que en una altra ocasió els havia dit: “Jo estaré amb vosaltres sempre, fins a la fi del món“. Era evident que començaven nous temps. S’havia acabat el temps de la presència i començava el de la fe. Era arribada l’hora en què, acabada la missió de Jesús, l’Esperit Sant obraria secretament des de dins, convocat i santificant la comunitat i cada persona, des del cor mateix.

Tot el que ha vingut després, ens demostra la veritat de la promesa de Jesús: “Jo estaré amb vosaltres“. L’Esperit de Jesús està ara, com mai, enmig de la humanitat de manera amagada i secreta, és cert, però present eficaçment en la comunitat dels creients i en la consciència de cada membre que es manté en la fe i està despert.

L’Església ha sobreviscut durant vint segles, ara envestida per persecucions externes, ara somoguda per crisis internes, sense perdre mai el seu nord; com un vaixell que travessa l’oceà agitat per la tempesta, o posat a prova per la rebel·lió dels tripulants. Ara mateix, mentre l’Església del nostre mon vell dona símptomes de cansament i d’atròfia, sorgeix amb aires jovenívols entre molt pobles nous.

Els seguidors de Jesús ens trobem ara en les mateixes condicions del Apòstols després de l’Ascensió. Sabem de qui ens hem fiat i creiem fermament en ell. Ens alegrem que se n’hagi anat perquè el Regne de Déu no és d’aquest món. Ara sembrem la llavor i esperem la collita, posem les condicions i creiem que la plenitud arribarà, com va arribar per a Jesús. No esperem miracles ni esdeveniments extraordinaris, puig que el gran miracle, l’esdeveniment sublim, és la nostra conversió diària, anant de bo a millor, mirant de cercar i d’assolir els més alts valors, tot preparant-nos per a la nostra ascensió i començant-la a fer realitat ja ara en l’enyorança i el desig d’aquell dia en què Déu ens acollirà en el seu Regne, ja consumat.