Germans i amics:
El llaurador, mentre no estalvia esforç ni suor, i desemborsa diners en llavors, adob, regadiu i jornals, en el transcurs de tot l’any, té molt present un clar objectiu: el desig i l’esperança d’una excel·lent collita. Ni més ni menys cal dir de qualsevol empresa que hom té entre mans, així com de tots els projectes individuals o col·lectius. En tots aquests supòsits presideix la costosa tasca un viu desig d’arribar més lluny, d’aconseguir plenament el propòsit, de sentir-se recompensats i enriquits.
Avui celebrem l’Ascensió del Senyor, que és la festa de la seva glorificació. Jesús ha conduït a bon terme l’empresa que li havia estat confiada: s’ha fet present entre els homes solidaritzant-se amb la història humana i, al mateix temps que anunciava la Bona Nova de la salvació, va carregar sobre les seves espatlles la malaltia i el pecat dels homes. Tant en el seu missatge com en la seva vida ha quedat patent que la voluntat del Pare és la salvació del món; i després de la seva mort i resurrecció va quedar superada la mateixa mort i garantida la resurrecció per a tots els qui creuen en ell. S’havien complert, per tant, les condicions per a ser glorificat a la dreta del Pare. Com cap de la nova humanitat, ell, el primer, és glorificat, ell és primícia de la salvació de tot el cos: en primer terme la comunitat dels creients, i potencialment, tota la humanitat.
Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel. Ells es prostraren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu. Aquell petit grup d’incondicionals havia rebut l’encàrrec de ser testimonis seus en tot el país dels jueus, a Samaria i fins els confinis més llunyans de la terra. Era una missió històrica i transcendental que estava molt per sobre de les possibilitats humanes dels elegits; feta possible, no obstant, amb la força de l’Esperit Sant que vindrà sobre d’ells, dintre de pocs dies.
Pel do de l’Esperit, els apòstols tenen una comprensió profunda, perquè els ha estat revelada la destinació pròpia i la de tots els creients, ha estat il·luminada la mirada interior del seu cor perquè coneguin les riqueses de glòria que els té reservades. Sublim dia també per a nosaltres, germans, quan recordem que el Senyor va fer asseure en la glòria la feble naturalesa humana de Jesús, que és també la nostra naturalesa. Res no hi ha de més afalagador per a l’home que veure l’Home Jesús assegut a la dreta del Pare: La glorificació del Cap és l’esperança de tot el cos.
I, Mentre contemplem la glorificació de Jesús amb gran goig i esperança, entenem que no concorda amb el Cap glorificat un cos submergit en les preocupacions terrenals. Els veritables seguidors de Jesús aprenen a donar importància relativa a les coses d’aquest món que passa, de manera que, mentre s’ocupen de tot amb diligència, no deixen que el seu cor s’encadeni a cap cosa; estimant-ho tot i a tots, se senten lliures de tot i de tots, com qui es dirigeixen a una destinació celestial i eterna. Ens correspon viure amb plenitud la vida present, però com de camí i provisionalment, per a arribar un dia als béns celestials, on està la nostra pàtria definitiva, al costat de Jesús, que està assegut a la dreta del Pare.