Estimats germans:
S’ha acabat el temps de Nadal, que hem celebrat amb goig tot acollint interiorment la gran notícia: Déu ha aparegut entre nosaltres i, home com nosaltres, ha plantat la seva tenda al costat de la nostra. Amb la seva vinguda s’ha projectat damunt tos els pobles i races com Messies i salvador. Avui, deixant la seva infància i passant per alt la seva adolescència, dirigim la mirada vers Jesús adult, quan es prepara per a començar la missió pública, amb paraula i vida. Ara ens disposem a escoltar-lo, a seguir-lo en el seu estil de vida, per tal de poder accedir a la salvació que Déu prepara per mitjà d’ell. L’inici de la missió es materialitza amb l’aparició pública vora el riu Jordà, barrejat entre la gent i fent-se batejar per Joan.
Hem escoltat el crit d’Isaïes invitant tots els assedegats -s’entén de béns superiors- a venir a l’aigua: al doll de l’aigua sobrenatural que ens ve per Jesús, i que s’ofereix a tots gratuïtament, sense diners, sense pagar res. Ens convida a estar atents, a no malgastar els nostres talents , energies i esforços en un pa que no alimenta,(…) en menjars que no satisfan.. Al·ludint al desfici que ens desgasta i empobreix, quan anem darrera les coses i ens proposem com a objectiu satisfer el deler immediat de béns sensibles i terrenals.
Més ens valdria fer atenció a aquestes paraules d’Isaïes: Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. O bé, aquelles altres paraules: Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop. Si fem l’opció d’estar atents al Senyor, escoltant la seva paraula i volent-lo seguir, s’acomplirà en nosaltres aquesta promesa: Com la pluja i la neu que cauen del cel (…), així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia encomanat. Volent dir que serem transformats per la paraula i la gràcia de Jesús.
La carta de Sant Joan, d’una manera més explícita, ens convida a fer l’acte de fe en la persona de Jesús: Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu. Volent dir que, per la fe, som una nova criatura amb un destí i uns poders sobrenaturals. Diu: La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món (…), perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. Entenent per món el mal que ens envolta i el qui hi ha en nosaltres.
L’escena de l’Evangeli és el testimoni diví del messianisme de Jesús: L’Esperit, com un colom, baixà damunt d’ell i es va sentir una veu des del cel: Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut. El testimoni, per tant, del Pare i de l’Esperit Sant, és a favor del Fill en qui nosaltres hem cregut, en qui confiem i a qui estimem.