Tot un any per al compromís social de la
fe
Acabem d'iniciar l'Any nou, un
temps de gràcia que ens és regalat per a estimar, servir i treballar,
"mentre esperem l'acompliment de la
nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador".
Ell vindrà a buscar-nos però ens espera trobar actius per la caritat i
les bones obres; servint els germans; construint entre tots la
civilització de l'amor i de la pau. Aquest és el compromís social que
hem de realitzar els creients, perquè la nostra fe esdevingui creïble
davant del món per la caritat. Estimar Déu és inseparable d'estimar els
homes, i d'aquí se'n deriven moltes conseqüències per a la vida social i
política de la humanitat. És el que s'ha vingut a anomenar la Doctrina
Social de l'Església, la seva proposta moral pràctiva per a la vida
social de la humanitat.
Fa uns pocs mesos el Pontifici Consell
per a la Justícia i la Pau, complint un encàrrec del Papa Joan Pau
II, ha fet públic en llengua italiana i anglesa, i s'estan ultimant les
traduccions catalana i castellana, el
Compendi de la Doctrina Social de
l'Església,
que és un volum de 300 pàgs. i 200 més d'índex temàtic, on es dóna un
quadre complet de les línies fonamentals del "cos" doctrinal de
l'ensenyament social catòlic. És un llibre cridat a ser conegut i
valorat per tots, sostenidor del diàleg amb altres pensaments de tipus
social. Presenta de manera completa i sistemàtica, encara que de forma
sintètica, la doctrina social que és el fruit de la sàvia reflexió del
Magisteri i expressió del compromís constant de l'Església, amb
fidelitat a la gràcia de la salvació de Crist i en amorosa sol·licitud
pel destí de la humanitat (nº 8).
Aquest Compendi vol afavorir un
discerniment moral
dels cristians davant els
desafiaments decisius
que avui té el món i que són de tipus
cultural, d'indiferència
ètica i religiosa, i també de tipus
pastoral.
És així com la doctrina social ha de fecundar les cultures i els sabers,
de forma interdisciplinar, perquè la cultura humana es construeixi
sempre de forma favorable a la persona i mai en contra seu. Igualment ha
de sortir al pas d'un gravíssim individualisme ètic que acaba en
indiferència sobre les responsabilitats, ja que se separa ètica i
política i es creu que les grans qüestions ètiques (fam, guerres,
economia, treball, justícia, drets humans...) no poden constituir
l'objecte d'un debat racional i polític perquè serien expressions
d'opcions individuals, inclús privades. I també és un desfiament
pastoral perquè cal mostrar que aquesta doctrina social no és adjectiva
a la fe, sinó que "forma part essencial del missatge cristià" (Centesimus
annus, 5), i està arrelada en la missió pròpia de l'Església, ja que
neix de la Paraula de Déu i de la fe viva dels cristians, i és expressió
del servei que l'Església presta al món, ja que la salvació de Crist
s'ha de proclamar amb paraules i amb obres.
Ens caldrà coratge
i inventiva per a anar vivint amb creativitat aquest discerniment i
anar-lo oferint a tots els germans del món. Amb el nostre testimoni
personal hem de col·laborar a construir una nova civilització, en diàleg
amb les disciplines del saber humà, en diàleg amb les altres religions,
i amb tots els homes de bona voluntat, perquè es realitzi un humanisme
integral i solidari. Aquest any nou torna ser una "nova" oportunitat.
† Joan Enric
Vives,
Bisbe d’Urgell