• És l’hora de la solidaritat

    Ens convé ser solidaris amb els qui han viscut el drama del tsunami al Sudest Asiàtic. A hores d’ara quan us escric als diocesans aquestes ratlles ja són quasi 150.000 els morts, uns 15.000 els desapareguts i 1.400.000 els desplaçats de les seves llars, així com de 5 a 7 milions els afectats per aquesta catàstrofe que ha devastat el Sudest Asiàtic però també les costes africanes. Són països molt poblats i pobres però que en bastants d’aquestes costes hi tenien les seves fonts de riquesa basades en el turisme o la pesca. Cal posar rostres a aquests números tan grossos i freds: rere seu hi ha persones, infants, orfes, gent que ho ha perdut tot... I també històries boniques de solidaritat, d’ajuda, de servei, de sacrifici. Sembla que quan més tot ens portaria a la descreença i al pessimisme, ressorgeixen unes forces misterioses que ens fan retornar pels camins de la humanització, com són l’amor i el servei en els moments de gran prova.
     
    Ara és l’hora de la solidaritat. La Diòcesi començant per Andorra va ser ràpida, desperta i generosa, i el diumenge sobre de la catàstrofe natural més gran dels darrers anys, ja van reunir-se els andorrans per pregar, reflexionar i fer una col·lecta pels damnificats. Un acte interreligiós al qual m’hi vaig unir amb un missatge, reunia el dia 2 a St. Esteve d’Andorra la Vella, el Govern, Ambaixadors, Cònsols, les organitzacions no governamentals d’ajuda i molts fidels de diverses confessions cristianes a qui s’unien els jueus, els bahai i els hindús, per clamar misericòrdia i ajuda per a les víctimes i les seves famílies. I em consta que a tota la nostra Diòcesi es van moure moltes energies solidàries i es continuen movent molts donatius que Càritas i Mans Unides coordinen perquè arribin amb promptitud als damnificats.
     
    Què esperem a ajudar-los? Són germans nostres, no els podem tancar el nostre cor i no els podem oblidar. Tot el que passa a un germà per petit que sigui, li passa al mateix Crist, que s’ha identificat amb els qui tenen fam i set, i van nus i estan malalts, com diu l’Evangeli.
     
    El Sant Pare mateix en el seu discurs al Cos Diplomàtic fa uns pocs dies va recordar les víctimes de la catàstrofe al Sudest asiàtic i va destacar que “la vida, el pa, la pau i la llibertat són avui els grans desafiaments de la humanitat”. És un resum molt concís i ben dit del que realment compta per al futur de la humanitat i que avui ens preocupa. Ens n’hem de fer conscients i posar-nos en acció, essent més solidaris. La solidaritat és avui el nou nom de la pau.
     
    Podem col·laborar en les campanyes que ens vinguin a través de Mans Unides i Càritas, podem parlar-ne amb els petits i els grans de casa, podem viure el dia del dejuni voluntari i donar els diners pel Sudest asiàtic. Algú ho concreta més i parla d’un 1% del salari lliurat per a causes de solidaritat... Que l’Esperit ens inspiri generositat i imaginació, misericòrdia i germanor, Ell que és el Pare dels pobres i el donador de tot consol.
     
    † Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell