Pa de vida per al camí i l'amor als ancians

Comencem la cursa quaresmal que ens ha de portar vers la joiosa celebració de la Pasqua. És temps de “conversió”, dinamisme clau i nuclear de la predicació de Jesucrist: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15) era un dels lemes seus per als qui volguessin escoltar-lo. I probablement avui voldríem una fe que no ens reclamés cap tipus de conversió...

 

M’agrada molt la resposta que el Cardenal-arquebisbe de París Jean M. Lustiger, va donar quan li reclamaven les prioritats del seu pla pastoral per als propers anys a la seva gran arxidiòcesi. Respongué després de pensar-s’hi un poc: “Que jo em converteixi!”. Sembla una sortida per la tangent, però no ho és. Realment el més important de tot és que jo reprengui una intensa vida d’amistat amb Déu, que torni a creure i a confiar, que deixi les esclavituds i dependències que no m’ajuden a ser jo mateix, i sobretot endinsar-me en l’amor de Déu i del pròxim amb obres i de veritat. Que les coses vagin millor, depèn molt del fet que jo canviï. Quanta saviesa s’amaga en l’actitud valenta del qui no defuig les seves responsabilitats ben personals. Amb tot, aquesta conversió cal que l’acollim com un do que Déu ens vol fer. No ens convertim nosaltres, sinó que és el Senyor qui canvia el meu cor, l’únic que em pot fer bo. “Sense Ell no podríem fer res” (Jo 15,5)+

 

En l’Any de l’Eucaristia també és bo que visquem la Quaresma adonant-nos que necessitem l’aliment celestial del Pa de Vida per al camí de la fe, per a vèncer el mal i ressuscitar amb el Crist. L’Eucaristia és “viàtic” per a tots, pa que enforteix per al camí de la vida. La Pasqua que ens preparem a celebrar és trobada amb el Crist Viu que ens ha deixat un sagrament admirable de la seva Passió i de la seva Resurrecció. Demanem aquesta devoció agraïda al seu amor fet Eucaristia, que ens converteix, perquè visquem amb major intensitat del sagrament “que porta la pau i la salvació, i que ens fa novament amics del  Senyor”.

 

Cada Quaresma, el Sant Pare Joan Pau II fa una proposta per a tots els catòlics, perquè intensifiquem l’amor i la reflexió entorn d’un lema. Enguany vol que insistim en l’afecte envers els ancians i que reconeguem la grandesa de la seva dignitat, davant propostes d'introducció de l'eutanàsia quan ja perden les forces, així com la funció que les persones ancianes estan cridades a exercir en la societat i en l'Església. És un missatge inspirat en el llibre del Deuteronomi: “En Ell està la teva vida, així com la prolongació dels teus dies» (Dt 30, 20). ¿Què succeiria si el Poble de Déu cedís a una certa mentalitat actual que considera gairebé inútils els ancians, quan minven les seves capacitats per les xacres de l'edat o de la malaltia? Cal fer créixer en l'opinió pública la consciència que els ancians constitueixen, en tots els casos, un gran valor que ha de ser degudament estimat i acollit. Quant de bé que fan els padrins en les famílies! Quaresma ha de ser un temps per a apropar-nos al que viuen i sofreixen, esperen i reclamen els nostres ancians, especialment si estan sols o malalts. La saviesa i l'experiència dels ancians poden il·luminar el camí de l'home de cara al progrés cap a una forma de civilització cada vegada més plena.

† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell