En aquest Any de l’Eucaristia, la Delegació diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia d’Urgell ha editat uns suggeriments perquè visquem el culte a la Santíssima Eucaristia amb més amor i amb més devoció. I ens convé, ja que el sacrifici eucarístic és la font i el cim de tota la vida cristiana. ¿Com ho podrem intensificar en aquesta Quaresma? Ja hem parlat de l’assistència ben preparada a la missa, però és bo que també valorem i renovem la visita al Santíssim. És una manera amical d’estar amb Jesús, de rumiar i pregar les seves paraules d’amor, d’agrair-li que s’hagi “quedat amb nosaltres”, de dir-li humilment que som seus i que no volem que res ens pugui separar d’Ell.
L’oració davant de Crist present en el Santíssim Sagrament que es guarda al sagrari de les nostres esglésies, ens ajuda a mantenir la unió amb Ell que ens ha regalat per la comunió, i és com una renovació del compromís de viure la vida en l’alegria i la força d’aquest aliment celestial. Es refà la gràcia de la Pasqua en cadascú que prega en silenci i adora amb cor d’infant. Per això anem a prop del Senyor, perquè il·lumini el nostre viure de cada dia, perquè sostingui i ajudi les persones que estimem, perquè ens doni forces en les necessitats, i en el fons perquè el volem estimar i li agraïm que estigui enmig de nosaltres, vessant el seu Amor i la seva Presència misteriosa, plena de vida. És una visita a Aquell que ens ha visitat el primer i que “ha redimit el seu poble” amb el seu amor fins a la Creu.
Explica St. Joan Maria Vianney que un pagès molt vellet, feligrès seu, anava cada dia a l’església i es passava llargues hores davant del sagrari, en silenci. Un dia, encuriosit, el sant Rector d’Ars li va preguntar què li deia amb tantes hores al seu davant. I ell respongué: “Res. Jo el miro, i Ell em mira!”. Quanta saviesa i profunditat hi havia en aquell home de fe: mirar i deixar-nos mirar per Déu, amb simplicitat, sabent que la “mirada de Déu és amor” com deia St. Joan de la Creu. ¿Em deixo mirar per Jesús, pel seu Amor que tot ho transforma?
I en la conversió de Sta. Edith Stein, aquella noia jueva, filòsofa intel·ligent, que es definia agnòstica i que va acabar batejant-se i fent-se carmelita, fins que morí màrtir de fe i d’amor al camp de concentració d’Auschwitz, ella mateixa explica que la va impressionar moltíssim el testimoni d’una bona dona catòlica, anònima, que en tornar del mercat va entrar a l’església que la jove estava visitant encuriosida, i la va veure agenollar-se amb tanta fe davant el Santíssim, pregar amb els cabassos a prop, i marxar després tota contenta… I ella es preguntava després: “Com pot ser que aquesta dona vingui aquí, si no és perquè hi troba Algú vivent?”. I de mica en mica s’apropà a la fe en el Ressuscitat. El que fem de forma senzilla i amagada però convençuda, pot fer bé misteriosament. L’amor a Crist sempre s’irradia als altres.
Aquesta Quaresma, ¿sabré trobar un moment per a adorar el Senyor durant el dia i manifestar-li que l’estimo? ¿Pensaré en Ell cada vegada que entraré al temple o que hi passaré per davant? Estimem amb gestos compromesos de servei i de solidaritat, i visitem el Crist Eucaristia, per omplir-nos d’Ell, que és font i cim de l’amor.
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell