Generosos i entregats… com Maria
En aquest any dedicat a la Verge Immaculada, la volem tenir ben present en el Dia del Seminari, quan prenem consciència de la necessitat de vocacions generoses i entregades al ministeri sacerdotal. Ella és la Mare que ens fou donada a tots els deixebles al peu de la Creu (Joan 19,26), i estretament vinculada al Crist, el Gran Sacerdot, és la Mare de tots els seminaristes i de tots els sacerdots. Per això acudim a la seva protecció, perquè ens acompanyi i pregui amb nosaltres per tal que l’Amo dels sembrats enviï més treballadors als seus camps.
Ho fem sense angoixes, ni pors malaltisses pel futur, ni desconfiances en la seva Providència misteriosa però real, que segur que vetlla per nosaltres i per tota l’Església. Hem de pregar amb molta disponibilitat, amb fe, sense defallir ni dubtar que som escoltats, perquè el Pare ens doni pastors segons el Cor de Jesucrist.
Ens fa bé recordar, amb agraïment, en aquest Dia del Seminari la immensa generositat de la Verge Maria, que li ho va donar tot a Déu, sense reservar-se res. Una generositat de la Mare que voldríem tenir tots els fills i que necessitem veure brillar en les famílies, en les parròquies i a tot arreu. La petitesa de la serventa de Déu ha estat acollida i Ell se n’ha servit per fer redempció. La seva humilitat i entrega han estat determinants perquè Jesús pogués néixer i morir en rescat per tots. Sense Ella no hauria pogut esdevenir-se la nostra salvació, ja que Crist no hauria pogut encarnar-se i assumir una carn com la nostra. Maria va estar sempre totalment unida a Crist, i després als Apòstols i a l’Església naixent. I continua unida a cada un de nosaltres, des del Cel, on és Assumpta i des d’on ens atreu amb llaços fins d’amor maternal.
És així com entenem millor que Déu vulgui la col·laboració d’uns homes, amics seus, generosos i entregats com Maria, perquè el seu Fill pugui continuar donant Vida, Perdó, Gràcia i Amor a tots els germans. Quant que necessitem dels nostres sacerdots, i quant de bé que ens fan donant-nos la Paraula de Déu, alimentant-nos amb la seva Eucaristia, regalant-nos el seu Perdó i unint-nos com Església amb la seva caritat pastoral, pel seu ministeri de pastors i germans exemplars enmig del poble de Déu.
La necessitat de renovació diocesana reclama també una nova empenta evangelitzadora i santificadora dels seus ministres que esperonin les nostres comunitats cristianes. Homes de Déu que es llencin amb audàcia pels camins de la predicació de l’Evangeli de l’amor i de l’esperança.
La Verge Maria fou fecunda perquè guardava la Paraula i la meditava, perquè va creure de tot cor, perquè va confiar més enllà de tota confiança humana, refiada de les promeses de Déu. Demanem que els Seminaris siguin beneïts amb una nova generació de candidats al ministeri, generosos i entregats, disposats a moltes renúncies per servir Crist, amb un cor fidel com el de Maria.
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell