Ho van dir els
infants dels hebreus i ho continuem fent nosaltres: supliquem i lloem, mentre
fem processó/manifestació amb palmes i rams d’olivera. Lloem el Rei dels
màrtirs, el que dóna la vida en rescat de tots els homes i dones del món.“Hosanna a Jesucrist!”, cridem els seguidors de Crist aquest diumenge que obre la gran setmana dels cristians. Hosanna significa “Vine a ajudar-nos!”, “Dóna’ns la salvació!” Era i és una pregària corrent de súplica i un crit de lloança a Déu.
Ho van dir els
infants dels hebreus i ho continuem fent nosaltres: supliquem i lloem, mentre
fem processó/manifestació amb palmes i rams d’olivera. Lloem el Rei dels
màrtirs, el que dóna la vida en rescat de tots els homes i dones del món.
Avui Jesús ens diu: Vine amb Mi, segueix-me fins a donar la teva vida com Jo, estima molt, del tot; el meu Pare no t’abandonarà mai, ni que t’arribés una gran creu com la meva... No t’espantis per les creus que trobaràs. Jo he vençut. Després de Mi, qui mori amb fe i confiança, viurà; qui estimi, no quedarà oblidat; qui demani perdó, serà sempre escoltat...
Així ens vol atreure Jesús en aquests dies Sants de la Setmana que inaugurem amb la joia dels infants que aclamen amb senzillesa el seu Salvador. Diguem-li també nosaltres, sense vergonya, pels carrers: Hosanna, Senyor! Gràcies per la teva mort redemptora. Recorda’t de nosaltres, salva’ns i dóna’ns vida per sempre.
Aquests dies que per a molts seran de semi-vacances tindrem un major contacte amb la família i podrem gaudir de la primavera. Que no deixin de tenir també un sentit profund, reflexiu i contemplatiu. El Crist ens torna a venir a trobar amb la seva Passió, que avui llegim sencera, i amb la rememoració sacramental de la seva Mort i Resurrecció, quan Jesús ens estimà fins a l’extrem.
Tots els nostres sofriments se’ls fa seus, i els omple de llum i de sentit: sofrir amb amor, és vèncer. I anar donant la pròpia vida per amor, és regnar, és viure-la de debò.
Potser aquestes veritats xoquen amb la manera de veure les coses que bastants tenen, ofegats en una nova mentalitat pagana, on compten poc les persones i molt en canvi el tenir i l’individualisme. Que ens facin reaccionar. No podem plegar-nos a una vida sense fe, distrets de Déu i del pròxim.
Aquest Diumenge de Rams i de Passió, i els dies sants de Dijous i de Divendres, amb el silenciós Dissabte sant, el Senyor ens vol atreure, de nou, cap a una gran lliçó: la del seu amor fins a l’extrem. Una lliçó que només s’aprèn i es va entenent, en la mesura que es va practicant. Ningú com Jesucrist no ens ha estimat mai tant, sense condicions, refent-nos de les nostres ferides i pecats, obrint per a nosaltres el camí de l’esperança i de la vida.
I tot queda recollit i lliurat en l’Eucaristia, sagrament de la Pasqua. Enguany el Dijous Sant ha de ser un dia molt joiós, i ple d’agraïment, perquè l’Eucaristia ens fa participar del gran misteri de l’amor de Crist, i ens renova en el nostre amor, per fer-lo més i més gran cada dia. “Hosanna! Beneït el qui ve!”, sense Ell no podríem fer res. Santa Setmana, i que ens sigui culminació de la Quaresma i vivència de la Pasqua!
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell