Agraïm la vida i la missió de Joan Pau II

 

En aquests dies de la cinquantena pasqual, quan els cristians celebrem el goig de la Resurrecció de Jesucrist d’entre els morts, el Senyor ha cridat el nostre estimat Sant Pare Joan Pau II a la seva companyia, a compartir el goig dels qui han treballat per l’Evangeli i han donat tot el que tenien pel servei de l’Església i de la humanitat. Quant que li devem a aquest gran evangelitzador!

Estem adolorits per la seva partença pasqual, però també joiosos i agraïts a Déu per tot el bé que ha fet al món i a l’Església a través del ministeri generós i fidel del Papa que ara ens deixa. Imitem-lo i confiem en la seva intrcessió.

Els cristians sabem que la mort no és la darrera paraula de les persones que creuen i que estimen. Jesucrist, amb la seva Creu, ens ha redimit, i el Pare s’ha complagut en Ell i ens el dóna com a Camí, Veritat i Vida nostra. El seu amor il·lumina el nostre viure cristià. Per això en la mort del nostre estimat Sant Pare proclamem la nostra esperança que el Senyor premiarà el servent bo i fidel que el Papa ha estat. Amb la convicció que si vivim les benaurances, si estimem com Jesús ha estimat, si ens donem a tothom amb generositat i testimoniem la nostra fe amb coherència de vida, llavors viurem de debò i serem acollits pel Senyor a les estances eternes que Ell ha anat a preparar-nos, prop del Pare celestial.

Amb la mort del Papa Joan Pau II s’ha acabat una vida que ha marcat l’últim terç de tot un segle, aplicant el gran esdeveniment del Concili Vaticà II. La seva vida i la seva acció com a jove intrèpid de la resistència polonesa, com a sacerdot diocesà i professor, com a bisbe auxiliar i arquebisbe de Cracòvia i, sobretot, la seva donació com a successor de l’apòstol Pere, han marcat els destins de la seva pàtria polonesa, de l’Església catòlica i de la humanitat sencera, amb una petjada humanitzadora i transcendent innegables. Ara es veu més diàfanament que ha estat un home i un cristià, un sacerdot i un papa, que ha fet de l’amor convençut a Déu i del servei entregat a la dignitat de la persona humana el fil conductor de tota la seva vida. Sempre ha estat un cercador i un testimoni de l’essencial, de la veritat i de l’amor misericordiós a tothom, i especialment als més febles. Al cap de 26 anys fecunds de pontificat coneixem millor el Vicari de Crist que ha predicat incansablement la veritat i la pau. Una predicació que brollava del seu amor a Déu i a la Verge Maria.

En aquests moments eclesials tan densos, posem el futur de l’Església i del món a les mans de Déu. Sabem que Jesucrist sempre dirigeix la barca de l’Església i camina amb nosaltres. Preguem perquè l’Esperit Sant il·lumini els qui han d’escollir un digne successor del Papa Joan Pau II i cerquin un servent bo i fidel, que pasturi el ramat de l’Església universal amb amor i amb total donació de si mateix. Un pontífex que no estalviï cap esforç per anunciar l’Evangeli de la Veritat amb tota fidelitat a Crist i a la Tradició viva de l’Església. Un Papa que sigui fonament visible de la comunió de tota l’Església universal; i que sàpiga respondre amb creativitat i perseverança pastorals als desafiaments que avui se’ns plantegen als creients en Jesucrist i a tots els homes de bona voluntat. I acollim ja des d’ara, en la fe, la persona del nou Papa que Déu voldrà posar al front de la seva família a la terra, prestant-li la més oberta i càlida acollida, tal com una família acull el seu pare i el germà gran de tots. Sempre amb l’amor i l’obediència dels germans en la fe.

† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell