- Els deixebles
que desanimats se’n tornaven a Emaús després de la Passió i la Mort
de Jesús, van ser instruïts pel mateix Crist Ressuscitat en el
sentit profund de les Escriptures, que parlaven del Messies sofrent
i despreciat. Però sobretot quan el Senyor, assegut a taula amb
ells, “prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el
donava” és quan el reconegueren i s’adonaren que era el Senyor.
El text de Sant Lluc diu que marxaren corrents –ells que abans
estaven ja tan cansats- i se’n tornaren a Jerusalem a anunciar que
l’havien vist i com els havia encoratjat. I és que l’Eucaristia és
la presència real del Ressuscitat enmig nostre que ens dóna la seva
Vida nova i ens atorga la força per al testimoniatge amb paraules i
amb fets de caritat ardent. Del Pa de la Vida en brolla la vida nova
que vivim i que transmetem els cristians.
-
-
Testimoniatge és el mateix que martiri en la llengua grega.
Eucaristia i testimoniatge són dues realitats que hem de mantenir
sempre ben unides. ¿Com podríem ser testimonis d’Algú si no el
coneixem ni el vivim? Parlem perquè hem experimentat el seu amor i
hem estat fets testimonis de la seva resurrecció. No sempre
trobarem les paraules exactes ni podrem aportar moltes proves
rotundes; molts se’n riuran de la nostra Església i de la nostra fe,
o se’n distanciaran indiferents. Però nosaltres perseverem, estimem
i servim, i els fets seran encara més reals que les nostres
paraules. L’Esperit Sant ens donarà una eloqüència nova, misteriosa;
i ens sostindrà en les proves.
-
- ¿D’on treien
la seva fortalesa els grans màrtirs, sinó de l’Eucaristia? Així ens
ho testimonien els màrtirs de la persecució religiosa durant la
terrible guerra civil espanyola, i tots els màrtirs del segle XX,
“el segle dels màrtirs” com l’anomena Andrea Riccardi, amb més de
tres milions de màrtirs de totes les confessions cristianes arreu
del món. Des dels Armenis fins als cristians de Timor oriental, des
dels assassinats pels comunistes, pels nazis i pels poderosos
corruptes d’Amèrica llatina o d’Àfrica, fins als qui han donat la
seva vida per amor, enfrontant epidèmies com el virus Èbola sense
abandonar els malalts. Tots ells ens parlen del seu ardent desig de
Crist, de la seva Paraula i de l’Eucaristia. Molts s’alimentaven de
petits fragments de la Bíblia escrits en trossets de diaris, i
portaven la comunió als empresonats amb risc de les seves vides.
-
- Els qui seran
beatificats el proper dia 15 de maig, Mn. Josep Tàpies i els sis
companys sacerdots màrtirs d’Urgell, afusellats al cementiri de
Salàs de Pallars el 13 d’agost de 1936, eren capellans diocesans que
trobaven en l’Eucaristia el seu immens tresor i la força per a ser
fidels. La Pentecosta d’enguany serà per a la nostra Diòcesi
d’Urgell realment joiosa, perquè set preveres del nostre món rural,
jutjats i condemnats a mort injustament per l’únic delicte de ser
capellans, seran proclamats intercessors nostres prop de Déu i
models del nostre testimoniatge cristià. Potser avui ens caldrà de
nou molt de coratge en un món descregut i hostil a la fe catòlica.
Que ells ens ajudin a estimar molt l’Eucaristia i a fonamentar-hi el
nostre viure cristià coherent i coratjós.