Ara ja coneixem el successor de Pere. Hem pregat molt perquè l’Esperit Sant il·luminés els qui havien d’escollir un digne successor del Papa Joan Pau II i cerquessin un servent bo i fidel, que pasturi en endavant el ramat de l’Església universal amb amor i amb total donació de si mateix. Un pontífex que no estalviï cap esforç per a anunciar l’Evangeli de la Veritat amb tota fidelitat a Crist i a la Tradició viva de l’Església. Un Papa que sigui fonament visible de la comunió de tota l’Església universal; i que sàpiga respondre amb creativitat i confiança pastorals als desafiaments que avui se’ns plantegen als creients en Jesucrist i a tots els homes i dones de bona voluntat.
Després del fecund pontificat del Sant Pare Joan Pau II, s’equivocaria qui esperés canvis o rebaixes en dimensions essencials per al cristianisme com són la guerra i el desarmament, la pau i la solidaritat, la globalització de la justícia, el respecte dels drets humans i de la vida, sempre units i sempre sense excepcions, la identitat i la comunió eclesials mantingudes per obediència al servei de l’anunci joiós de l’Evangeli, que reclama unitat i coherència en l’essencial. Seguramement el nou Papa, tot i mantenir la fermesa de la doctrina catòlica que hem rebut del mateix Crist, ens estimularà perquè tots els catòlics mostrem millor la dolcesa de la convicció, oferta amb el testimoniatge autèntic de vida i la misericòrdia que atreu.
Jesucrist ja l’ajudarà perquè sigui un pontífex que, amb les seves pròpies i noves condicions personals, pastorals i missioneres, continuï fent creïble l’ensenyament evangèlic transmès per l’Església, i ajudi tothom, sobretot els infants i joves, a descobrir el goig de ser cristià. Un home amic de Déu que arribi a sacsejar les consciències adormides dels qui viuen com si Déu no existís, com si l’amor no fos el gran manament i com si l’eternitat no fos la crida més radical per a l’home.
Sintetitzant, el treball per la justícia i la solidaritat amb els qui pateixen, així com la transmissió de la fe cristiana a les noves generacions, en una societat que mensyprea el fet religiós i les creences, crec que són els grans desafiaments que avui té l’Església, més que no pas altres temes de reforma interior de la comunitat catòlica que potser tampoc no seran tan difícils d’enfocar, per més que aixequin algunes reticències. Preguem, doncs, perquè l’Esperit Sant ajudi el nou Vicari de Crist a la terra a ser imatge viva del Bon Pastor. I oferim solemnement el respecte i l’obediència al qui Crist ha elegit per a ser “Servent dels servents de Déu”, Pare i Mestre de tots els catòlics.
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell