Sant Ignasi de Loyola en el seu famós llibre dels “Exercicis espirituals”, quan fa meditar La vida de Crist explica que la primera aparició del Ressuscitat fou a la Verge Maria: “la qual cosa encara que no es digui en l’Escriptura, es té per dit, quan narra que es va aparèixer a tants d’altres; perquè l’Escriptura suposa que tenim enteniment”. Amb aquest punt de finesa espiritual ve a dir que Crist a qui primer va anar a alegrar fou a la seva Mare Santíssima, i que això ja tothom ho entén; no cal escriure-ho!. Primer la Mare! Insisteix en aquest detall de tanta humanitat que nosaltres retenim com a creients, perquè sabem que ens ha estat “donada” com a Mare nostra al peu de la Creu i volem acollir-la com a deixebles estimats.
Ella cregué sempre en el seu Fill, esperà en els moments dolorosos de la creu i de la sepultura, i fou gran missionera seva. Esperà contra tota esperança i el veié –la primera!- Ressuscitat i Gloriós. Després, discreta i humil com sempre, acompanyà els deixebles en els primers temps de pregària i de consolidació de la comunitat eclesial, d’acolliment de l’Esperit Sant al Cenacle, i de companyia als amics missioners del seu Fill. I aquesta “missió” extraordinària de Maria continua avui. Ella ens continua ajudant, acompanyant, guiant… perquè creixem en santedat i en gràcia, en comunió eclesial i en obres de santedat i d’amor. La Mare continua aplegant els fills i preocupant-se per cada un d’ells, talment les mares de la terra ho fan pels seus fills, néts i besnets… Estimar amb tendresa és la gran vocació de tota mare. I un no es jubila mai d’estimar, d’acollir, de reconciliar. Ni al cel. Més encara, des del cel, Maria Assumpta i ressuscitada ja amb el seu Fill està activíssima en l’amor. I continua presentant-li les nostres necessitats, com a Canà de Galilea: “No tenen vi… Feu tot el que Ell us digui”. Les mares són i sou així. Que bonic és ser mare. Que joiós tenir la Mare del Cel que ens cuida, amatent i misericordiosa. Avui, amb l’estimat Joan Pau II li tornem a dir –com ell al llit de mort- que volem ser tots d’Ella, “Totus tuus!”.
Som a la Pasqua i comença el mes de Maig, que en tants i tants llocs de la nostra Diòcesi és temps d’Aplecs marians. Enguany en aquest primer de maig seré a l’Aplec de la Mare de Déu de Fa, a la Vall Fosca. Quanta joia pasqual que reviurem en aquests dies als nostres pobles i comarques!. Maria, en aquest Any de la Immaculada, continua acompanyant la vida de la seva Església, el final de la cursa d’un gran Papa i l’inici del ministeri del nostre nou Sant Pare, que Ella ajudarà i guardarà en la fidelitat de la fe de l’Església. Tot perquè tinguem vida i vida abundant, i la comuniquem a tota la humanitat, amb esperança. Recordem-nos de la Mare del Cel, presentem-li les nostres necessitats, demanem-li la tendresa de la seva amorosa presència i companyia, girem el cor al santuari o ermita del nostre poble, posem-li flors i llums a la seva imatge de casa, resem-li diàriament una Avemaria, o el Rosari, o cantem-li un cant dels que ens sabem de memòria, fem-ho aprendre als petitons de casa… Tot, perquè la Mare del cel sigui més estimada, ja que Ella ens estima i no ens deixa mai de guiar pels camins de la vida de ressuscitats.
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell