Participant a la Plaça de St. Pere del Vaticà de la solemne eucaristia d’inici del ministeri petrí del Sant Pare Benet XVI, tocat per un sol de primavera que augura noves brotades de vida per a l’Església, em deixo interpel·lar per la bellesa i la sacralitat de la celebració litúrgica, que és tresor eclesial, i deixo que m’arribi endins la veu poderosa i humil, bondadosa i atraient del nou Papa. És la veu de Pere, confiada en els sants que invoquem a les lletanies i en els germans creients que l’envoltem. És la veu de l’amic de Crist, que respon al Mestre: “Senyor, Tu ho saps tot, Tu saps que t’estimo!”.
M’emociona comprovar que l’Esperit Sant, a través del Senyors Cardenals, acaba de triar un home savi, intel·ligent i bo, com a “pare” de tots els catòlics del món. Diu que serà un treballador de la Vinya del Crist “amb simplicitat i disponibilitat”. El seu nom era Josep i a partir d’ara es farà dir Benet XVI, per amor al pare dels monjos, Sant Benet, patró dels europeus i que proposa “pregar i treballar”, i perquè admira un anterior Papa del segle XX que duia aquest nom, i que va ser un gran treballador per la pau, amb esperit ecumènic i superador d’integrismes estèrils.
Ve de la seva pàtria estimada, Baviera, amb vida pròpia a l’interior d’Alemanya, on ha après a estimar les coses senzilles amb el rigor de la cultura d’un pagès, que sempre ha estat un bon investigador i alhora un professor excel·lent de teologia, la ciència que busca el rostre de Déu. És un gran intel·lectual, un dels 100 homes més influents del món, segons una prestigiosa revista americana, i ha col·laborat estretament amb el Papa Joan Pau II perquè la fe es mantingués pura i la veritat de Jesucrist pogués ser trobada sempre en l’Església Catòlica, cosa que no li ha estalviat crítiques d’alguns. Però ara veurem el que pot fer un home de fe i de conviccions madurades en l’amistat orant amb Crist.
M’encoratja que ens digui ben alt que “el meu programa de govern és no fer la meva voluntat, no seguir les meves pròpies idees, sinó posar-me, juntament amb tota l’Església, a l’escolta de la paraula i de la voluntat del Senyor i deixar-me conduir per Ell, de tal manera que sigui Ell mateix qui condueixi l’Església en aquesta hora de la nostra història”. Aquest sí que és un programa ben ambiciós i que jo em puc fer meu!
Acabava de dir que “l’Església està viva i l’Església és jove. Ella porta en si mateixa el futur del món i, per tant, ens indica també a cadascú de nosaltres el camí vers el futur. L’Església està viva i nosaltres ho veiem: experimentem l’alegria que el Ressuscitat ha promès als seus”. Com ens ajudarà aquest Sant Pare en el camí de la fe, amb el goig de ser creients, a respondre amb conviccions fermes a la cultura actual que tot ho relativitza!
Avui a la Plaça de St. Pere el Papa ens ha mostrat humilment el seu coratge de creient i ens confia: “No estic sol. No he de portar jo sol el que mai no podria suportar jo sol… El qui creu no està mai sol”. I ens recorda que els sants ens acompanyen i que els cristians formem la gran família que Crist santifica contínuament. Proclama: “No tingueu por! Obriu, més encara, esbotzeu les portes a Crist... Qui deixa entrar el Crist en la seva vida no perd res, absolutament res, del que fa la vida lliure, bella i gran. Només amb aquesta amistat experimentem el que és bell i el que ens allibera”.
Una nova pàgina s’obre per a l’Església i la humanitat. Sostinguem el ministeri del Sant Pare Benet XVI amb la pregària i l’acollida filial del seu magisteri.
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell