Ens fa bé tornar a escoltar que “Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill únic”. En la festa de la Santíssima Trinitat, volem que Déu sigui adorat i estimat i servit, ja que Déu és l’Amor. En Ell hi ha unes relacions que són d’Amor, i tot el que fa, activament, ho fa per Amor. Ho expressa bellament santa Caterina de Sena, patrona d’Europa: “Trinitat eterna, sou com un mar profund en el qual com més cerco més trobo, i com més trobo més us busco”. Cercar Déu ha de ser un moviment d’amor que ha de durar tota la vida. Cercar, estimar i testimoniar.
Déu estima i ens estima. Aquesta gran veritat és d’aquelles que ens transformen, que ens fan millors. Perquè penetren l’enteniment, se’ns hi fan del tot evidents. I penetren la nostra acció, i la van perfeccionant cap a una acció tota d’amor, lliure d’egoismes. I com més pur és l’amor, sense egoismes ni interessos, més gran es fa, i més perfecte.
Sant Joan de la Creu ha pogut escriure: “Posa amor on no hi hagi amor, i en trauràs amor”. I això és cert, perquè és el que Déu fa sempre. Ell “ha enviat el seu Fill al món per salvar-lo” gràcies a la vida i a l’amor fins a la mort en creu de Jesucrist. Avui el contemplem com l’únic que ens revela l’autèntic amor.
Se’n parla molt de l’amor, però potser n’hem perdut l’originalitat. I és tan important aprendre a estimar, aprendre a saber què és l’amor autèntic, el que prové de Déu, el que l’Esperit Sant recrea constantment en nosaltres...
Amor és l’estimació que Déu ens té i que fa feliç.
Amor és donar la vida per aquells que estimem.
Amor és gratuïtat i senzillesa.
Amor és buidar-se d’un mateix, per esperar-ho tot de Déu.
Amor és acudir amb diligència al servei de l’altre que ens necessita.
Amor és sofrir amb el sofriment de l’altre.
Amor és perdre per recobrar-ho al cent per u.
Amor és viure sense passar comptes del que un va fent i donant.
Amor és perdó de l’enemic.
Amor és compromís d’acció per la justícia i opció pels pobres.
Amor és el que fa que ens assemblem a Déu.
Amor –i només l’amor- és l’eternitat ja dintre nostre!
En l’any de l’Eucaristia, visquem-la com el sagrament de l’Amor, la presència real i viva de Crist Ressuscitat que ens regala l’Amor de Déu fet aliment nostre. Què més ens podria haver donat Déu, que Ell mateix?. Per l’Eucaristia participem del foc d’amor que crema en el Cor de Jesús, i que ens perdona i refà, perquè puguem estimar amb l’Amor mateix amb què som estimats.
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell