Solidaritat que brolla de l'Eucaristia

 

 

Fa quinze dies que hem celebrat l’Assemblea diocesana de Càritas d’Urgell, amb una atenció especial a l’aprenentatge de l’escolta –tan necessària en el treball dels voluntaris- i la presentació de la Campanya d’enguany “Un futur per a tothom”. I ens fou repartida la Memòria de les activitats de la nostra Càritas Diocesana durant el darrer any 2004. Cooperem amb uns 365.000 euros (uns 61 milions de pessetes) per al servei dels més necessitats. Com sempre diem, rere aquelles dades i programes reflectits en la Memòria i l’estat de comptes, hi ha unes persones que donen i reben, hi ha la solidaritat dels urgellencs. I podem afirmar que, quan estimem amb obres i de veritat, tots rebem i tots donem. Així treballa la caritat de Crist en els nostres cors, que ens fa donar del que som i tenim, i alhora ens fa rebre molt a través del que els altres ens ofereixen.

 

La celebraciió de l’Any dedicat a l’Eucaristia, que durarà fins al proper mes d’octubre, quan tindrà lloc la celebració d’un Sínode de Bisbes sobre l’Eucaristia, ens cal aprendre de nou l’íntima connexió que hi ha entre celebració de l’Eucaristia i solidaritat amb els més necessitats tan materialment com espiritualment. En la Carta apostòlica de preparació d’aquest any Queda’t amb nosaltres, Senyor, Joan Pau II ens exhortava a viure l’Eucaristia com a font i manifestació de la comunió, i com a principi i projecte de missió (cap. III i IV) i a ser capaços de “compartir no tan sols els béns espirituals, sinó també els béns materials” (nº 22), ja que “és projecte de solidaritat per a tota la humanitat” (nº 27). El Papa reclama l’atenció en un punt “perquè en ell es juga en gran manera l’autenticitat de la participació a l’Eucaristia, celebrada en la comunitat : és l’empenta que dóna a comprometre’s efectivament en l’edificació d’una societat més igualitària i fraterna” (nº 28). El rentament dels peus (Jo 13) és signe inequívoc del sentit de l’Eucaristia, i St. Pau afirma amb força que és el compartir amb els més pobres, on resplendeix la caritat, el que dóna licitud a la celebració eucarística (1 Co 11,17-22). Estem cridats, doncs, a reconèixer que la força de l’Eucaristia que celebrem ens empeny pels camins de la caritat i de la solidaritat, del servei i de l’opció preferencial pels més pobres. Així cal que doni fruits aquest Any de l’Eucaristia.

 

Càritas diocesana d’Urgell està en la bona direcció. Sempre podem fer més i sempre podem unir més persones en aquesta onada de servei i de caritat. Però donem gràcies a Déu perquè ens ha donat l’empenta que ens calia per a comprometre’ns a ajudar. Aquest és el signe més clar que “l’Església està viva i que l’Església és jove” com diu Benet XVI. Ningú no pot excusar-se i deixar de fer el bé. Hem de voler “fer en tot la voluntat del Senyor”, i sabem que és voluntat amorosa envers els necessitats.

Gràcies a tots els qui feu possible que la nostra Església Diocesana, a través de Càritas, sigui fidel al mandat de Jesucrist de ser Església caritativa i solidària amb els qui sofreixen i ens necessiten.

 

† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell