Avui els cristians podem dir el mateix que respongué el màrtir Emeteri al segle IV al procònsol romà, en nom dels cristians reunits per celebrar l’eucaristia el diumenge i empresonats per ordre de l’emperador Dioclecià: “Sense el diumenge no podem viure”. I aquest ha estat el tema escollit per al Congrés Eucarístic Nacional Italià que ha tingut lloc a Bari, el passat mes de maig, i que glossà de forma molt bella el Papa Benet XVI. I no oblidem que el centre del diumenge és l’Eucaristia i la trobada familiar.
Sempre que acomiado els nous confirmats, a més de regalar-los una estrella de fusta d’olivera, perquè siguin testimonis de la pau de Betlem, els recomano que continuïn la catequesi i escullin la classe de religió a l’escola, que preguin i llegeixin els Evangelis de Jesús, que donin testimoni amb obres de la seva fe catòlica, sense avergonyir-se mai de Crist, però sobretot els recomano que celebrin el diumenge participant de l’Eucaristia i que siguin així membres vius de la seva comunitat parroquial. Penso que és essencial per a la vida cristiana dels joves i dels grans. Cal activar l’antivirus per a la nostra vida cristiana i no deixar-se emmandrir, o creure que han passat a millor vida les raons per a participar setmanalment a la missa, o que aquesta sigui de fet l’última cosa del cap de setmana que hem de preveure i programar...
Fa anys al nostre Bisbat vam insistir en una petita però eficaç campanya que deia “Sense missa, no és diumenge!”. Perquè realment per a un cristià, ¿què seria el diumenge sense reunir-se amb els altres cristians, escoltar la Paraula de Déu i sobretot alimentar la seva fe i el seu amor amb el menjar santíssim del Cos del Senyor? ¿D’on trauríem l’esperança i la fortalesa per a viure cristianament tota la setmana? Procurem que els petits s’hi acostumin, que hi assisteixin encara que facin fressa. Els grans a vegades rondinen una mica, però els petits donen alegria a la missa, ni que algun cop destorbin. És preferible una missa “viva”, amb algun destorb dels petits, que massa silenci perquè tots som ja molt grans... I si convé traslladar-nos i agafar el cotxe, doncs, fem-ho! Val molt la pena, i per a les coses que ens importen sí que ens movem... Estimem la missa del diumenge i visquem el diumenge amb la família. No hi renunciem per altres coses.
El Papa Benet XVI ens ha recordat a Bari que “vivim en un món caracteritzat freqüentment pel consumisme desenfrenat, per la indiferència religiosa, pel secularisme tancat a la transcendència. Per això, participar en la celebració dominical i alimentar-se del pa eucarístic és una necessitat per al cristià, ja que així pot trobar l’energia necessària per al camí que ha de fer...” Defensem el diumenge com a dia de trobada familiar i prioritzem la pregària comunitària que és l’Eucaristia. Tant si ens trobem al poble com a ciutat, anant de viatge o fent vacances. Crist sempre ens espera per omplir-nos amb els seus dons i la seva persona viva. Bon estiu, amb missa i família!
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell