25 anys que els catequistes van a escola

Aquesta setmana que comencem, del 25 al 29 de juliol, tindrà lloc a Barcelona la 25ª Escola d’Estiu per a Catequistes, una realitat de la qual l’Església que fa camí a Catalunya i a les Balears ens n’hem de sentir ben joiosos. Ningú no dubta que l’acció catequètica és fonamental per a la vida de les comunitats cristianes. No només per als infants i adolescents, que són els qui entre nosaltres acostumen a “anar a catequesi” (així ho diem) sinó que a tots ens convé créixer en la fe contínuament, ja que només el qui coneix Crist, l’estima, i el qui l’estima, el segueix com a deixeble. La catequesi, doncs, és cosa de tots. Tant rebre-la com col·laborar a donar-la. I ens cal preparació. Per això va néixer l’Escola interdiocesana de catequesi, entre d’altres serveis i ajudes.

Avui es parla molt que calen comunitats cristianes catequitzades i catequitzadores, que responguin a la crisi de trasmissió de la fe que estem vivint. ¿Qui parla de Déu als infants? Qui els transmet continguts de fe i vivències de fe? Qui els ensenya a resar, o els acompanya a l’eucaristia i els ajuda a viure compromesos com a cristians, seguint els manaments de Jesucrist? Com estarem segurs de la nostra fe, al costat de tantes altres maneres de viure i de creure o de no creure, de dubtar sobre les creences o de ridiculitzar els creients?

No ens podem quedar en lamentacions. El P. André Fossion s.j. recomana:

• una catequesi permanent de les comunitats, orientada vers la proclamació de la fe de Pasqua.
• una catequesi diversificada que ofereixi a les persones i als grups un dispositiu variat que els permeti caminar segons les seves qüestions i necessitats.
• una catequesi dels qui “comencen” i dels qui “recomencen” en la fe, oberta a l’entorn social.
• i una catequesi inicial dels infants i adolescents que sigui “iniciàtica”, és a dir que els agafi del tot i no sigui només de coneixements, encara que aquests són imprescindibles.

El catequista d’avui no pot ser només un que ensenya, un animador, un testimoni de la fe i dels valors cristians. Està cridat a ser també un “mediador”, un que mostra i fa veure, que posa en relació amb Déu, que estableix lligams personals que facin emergir el sentiment de pertinença a una Església, comunitat que viu l’Evangeli. ¿Voleu dir que no ens convé a tots “anar a escola” de catequesi, i no només als catequistes? Famílies, sacerdots i comunitats, bisbes també, hem d’aprendre a caminar amb fe i a transmetre el que creiem. I ens hem de deixar ajudar. Déu és el primer interessat que el coneguem, que l’estimem i que el servim.

Gràcies, Senyor, per tants catequistes que han treballat i que treballen per transmetre la fe als germans. Gràcies per tantes Escoles de catequesi que han enfortit els lligams de comunió entre les nostres Diòcesis. I gràcies per fer-nos veure que som tots els qui ens hem de posar en camí de servei i aprenentatge.

† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell