El germà Roger, testimoni colpidor de l’Evangeli

Aquella nit del 16 d’agost, dins la trobada mundial de joves, em costava dormir. M’acabaven de dir que el germà Roger Schutz prior de Taizé acabava de ser assassinat. Una gran pau i una necessitat de pregar no em deixaven aclucar els ulls. Als seus 90 anys i a mans d’una persona desequilibrada, durant la pregària del vespre a Taizé, envoltat dels nens, dels germans de la comunitat i dels milers de joves que sempre acuden a Taizé, i especialment a l’estiu, el Senyor li donava la gràcia de morir com Ell, de forma violenta, perquè quedés més clara la identificació de l’amic “amb el seu Senyor i el seu Mestre”.  

Una mort que ens colpia a tots els qui hem estimat i admirat aquest home que als seus 25 anys s’instal·la de forma pobra i silenciosa en aquell poblet del centre de França, prop de l’antic Cluny, per ser monjo des de la tradició protestant, i amb una obertura ecumènica que l’ha dut fins a la plena comunió amb l’Església Catòlica. Sempre acollint altres monjos, fent viva la fraternitat, donant refugi a molts que escapaven dels nazis, i oferint casa i escalf a molts orfes, juntament amb la seva abnegada germana Geneviève. Posteriorment Taizé ha estat un recer per als joves. Una llum viva de l’Evangeli, lloc de reflexió, de silenci, d’acollida, d’aprenentatge del diàleg i la pregària, de la confiança, la humilitat i la reconciliació. Joan XXIII va anomenar Taizé “aquesta petita primavera de l’Església”, i Joan Pau II valorava que és passés per Taizé “com es passa per una font” de la qual en beus per refer el camí amb noves forces.

Dono gràcies a Déu d’haver pogut assistir a les seves exèquies, unint-me a tants joves i a tants creients que volíem estar prop dels germans de la Comunitat de Taizé. Li deia en una carta al seu successor, el germà Aloïs, que “acompanyant-los amb els meus sentiments de dolor en ocasió de la mort de l’estimat germà Roger, m’adonava que ell havia estat llum de Crist per a moltes persones i que podíem donar gràcies a Déu pel recorregut lluminós del seu testimoniatge de fe i de confiança. La seva mort també és lluminosa perquè indica el camí de l’amor del deixeble, fins on cal que arribi. I si ha viscut tan unit a Crist, ¿com no creure que ja està amb Ell, contemplant el seu rostre i transfigurat pel seu amor? Aquesta és l’esperança que compartim”.

En el recordatori que ens van donar durant la celebració de les exèquies el dia 23 d’agost la Comunitat de Taizé hi ha posat una bella oració del germà Roger:

“Esperit Sant, que habites en cada ésser humà i que véns a dipositar en nosaltres aquestes realitats tan essencials de l’Evangeli: la bondat de cor i el perdó.

“Estimar i expressar-ho amb la nostra vida, estimar amb la bondat de cor i perdonar: en això ens fas trobar una de les fonts de la pau i de la joia”.

Necessitem que Taizé continuï essent font i llum, esperança per als joves i escola de disponibilitat a Déu i de reconciliació. L’estela que ens deixa el germà Roger ens és testimoni colpidor de vida evangèlica i de recerca constant de la unitat i de l’amor sempre més gran al Crist.

† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell