“Us perdono en nom de tots. Visca Crist Rei!”
El proper dia 29 d’octubre serà dia de joia a la nostra Diòcesi i a l’Església universal, ja que seran beatificats els nostres set sacerdots màrtirs de la guerra civil, Mn. Josep Tàpies i companys preveres. És bo que els diocesans recordem els darrers moments de les seves vides, quan es fa veritat tot el que hem viscut, quan no podem improvisar el que no haguéssim madurat abans i quan ningú no pot dissimular les seves conviccions més profundes, ja que arriba el moment de presentar-se davant Déu. És aquí on impressionen més la serenitat, la fe, el perdó dels enemics, el seu sentit pastoral i sacerdotal, i sobretot la confiança immensa en el Crist que van manifestar els nostres màrtirs.
Aquell 13 d’agost de 1936, després d’un simulacre de judici amb escorcolls, maltractaments, paraules grolleres, blasfèmies i falses acusacions foren condemnats a mort i duts cap al cementiri de la Pobla de Segur i després fins al de Salàs de Pallars on foren afusellats. I què deien?
En acomiadar-se del poble ja havien pregat per boca de Mn. Tàpies: “Adéu Mare de Déu de Ribera; vinc al cel”. I quan volien que deixés la seva sotana la resposta fou: “Allà on vaig jo, també va la sotana”.
Mn. Araguàs, en emprendre el caminet que porta al cementiri, va descalçar-se, i va deixar a la vora les sabates tot dient: “La pujaré descalç com Jesucrist, que va pujar així la del Calvari”.
A mossèn Arnau amb només 25 anys, li fou feta una nova proposta perquè abandonés però els altres li deien: “Ja tens la palma del martiri a les mans, no la deixis escapar”. I obrint els braços esperà les bales.
Ja a les portes del cementiri, un del Comitè havia dit que a Mn. Castells el podrien deixar escapar. Però un altre va respondre que no n’havia de quedar cap de capellà, i que mai no havia gaudit tant com en aquells moments. “Jo et perdono”, li va dir mossèn Castells. “No necessito perdó de ningú”, li respongué l’altre.
Mossèn Boher demanà permís per a parlar i ho féu d’aquesta manera: “Aquí teniu la meva cartera, repartiu-vos-ho. Us perdono en nom de tots. Visca Crist Rei!”.
Són emocionants aquests testimonis i ens animen a viure la fe amb generositat. Pensem-los i demanem la gràcia de la fidelitat fins al darrer sospir de les nostres vides. És el que en endavant demanarem amb l’oració col·lecta de la missa dels nostres màrtirs: “Déu totpoderós i etern, que concedíreu als beats Josep Tàpies i companys, sacerdots del presbiteri d’Urgell, de sofrir el martiri per Crist; ajudeu la nostra fragilitat, a fi que, així com ells no dubtaren de morir per Vós, nosaltres tinguem la valentia de confessar-vos. Per Crist Senyor nostre. Amén”.
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell