Homilia del Bisbe Joan-Enric Vives en l'Ordenació Presbiteral de Mn. Joan Perera

12 d'octubre de 2005 - S.E. Catedral d'Urgell

   
1. Un gran sentiment de joia cristiana omple avui aquesta sagrada nau. Un diaca germà nostre és cridat pel Crist a esdevenir sacerdot seu, per a l'Església i per al món.
Joia, perquè avui ens és concedit un nou servidor del poble cristià, dels qui sempre triaran el darrer lloc per tal que Crist sigui estimat i servit en el seu Cos, que és l'Església.
Joia teva, estimat germà Joan, perquè el Senyor Jesús, avui i ara, et fa la gran confiança de cridar-te perquè li siguis un apòstol ferm i un servidor de tots els homes, segons l'estil del seu Cor Sagrat.
Joia de tots els cristians de la nostra Església particular d’Urgell que veu com creix el seu presbiteri i abasta un nou prevere que intensificarà la seva dedicació a les parròquies, a tots els cristians i a tothom.
Joia per a la comunitat del Seminari del Poble de Déu que avui s'edifica amb el ministeri del presbiterat.
Joia per a mi, -que he estat constituït bisbe per a vosaltres, per pura gràcia-, perquè el meu ministeri episcopal esdevé màximament eficaç quan, per la força de Déu, ordeno nous ministres que participin del sacerdoci dins el presbiteri i nous servidors en tota classe de diaconies.
Joia, en definitiva, de tota l'Església Catòlica “estesa d’orient a occident”, perquè un cop més el seu Senyor li és fidel, i no la deixa sense pastors que li prediquin la seva Paraula, que li assegurin l’Eucaristia i que la guiïn amb amor i fortalesa. "Ell sempre continua fidel, encara que nosaltres no li siguem fidels" (2 Tim 2,13). I pel do del seu mateix Esperit Sant, edifica avui l'Església Diocesana, i en ella i a partir d'ella, l'Església Catòlica una i única, amb el carisma del ministeri presbiteral.
L'Esperit Sant, que és l'Esperit de Jesucrist Ressuscitat, realment present en la nostra assemblea de pregària i d'acció de gràcies, continua indicant-nos que li separem aquests germans nostres "per dedicar-los a l'obra a què Ell els ha cridat" (Ac 13,2).
          
2. "L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit M’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts...” (Is 61,1-3a) Aquestes paraules del profeta Isaïes que acabem de proclamar en la nostra assemblea, i que Jesús recull per indicar-nos la missió que el Pare li havia confiat, marquen tot un programa de vida i d'acció.
Deixar que l'Esperit pugui reposar en nosaltres i deixar-se dur per aquest Esperit; prestar-se amb tot el que un és i té i pot, per tal que la Bona Nova de l'Evangeli pugui ressonar en el cor de tot home i de tota dona... Volem col.laborar a consolar i a portar la llibertat als nostres contemporanis, tan desfets per tantes lluites i tants egoismes... aquí hi ha la vivència d'una vocació magnífica al si de la comunitat eclesial.
          
3. St. Pau (Ga 4,4-7) ens deia que “ja no ets esclau sinó fill; i si ets fill també ets hereu, per gràcia de Déu!” Portem una promesa d’amor de part de Déu el Pare, que per l’Esperit ens fa clamar com els infants: “Abbà! Pare!”. Hem de ser models de filiació i de confiança dins les comunitats cristianes. I sobretot els preveres han de ser models per al ramat en la pregària i en la confiança en Déu.
          
4. Sobretot, però, deixem ressonar en el nostre interior la Paraula del Senyor Ressuscitat que continua preguntant-nos, i a tu especialment estimat Joan: “¿M’estimes més?” Que sempre puguem respondre: Senyor, vós ho sabeu tot; ja ho sabeu que us estimo” (Jo 21,15-19). És perquè estima, que el deixeble pot pasturar les ovelles i anar amb Jesús. L’amor obre un camí molt ample de llibertat i d’esperança. Només l’amor és creïble.
Apareix aquest “més”, sempre misteriós. ¿Vols avançar més? Vols conèixer més el Crist? Vols assemblar-te més a Ell? Vols acollir el seu amor i estimar amb aquest amor?
“Vine amb mi!” l’invita, després d’anunciar-li la mort lliurada amb què acompanyarà el seu Senyor.
          
5. Un prevere és un home que dedica tota la seva vida al servei de les comunitats cristianes, anunciant i fent present l'obra de Crist, el seu amor i la seva total donació per a la vida de tots. És també un home que viu l'estimació a la comunitat en la pregària i en el celibat, i que dedica tot el que ell és, a servir tothom amb una caritat pastoral ardent.
El prevere rep l'ordenació de mans del Bisbe, i en comunió amb ell i amb els altres preveres del presbiteri realitza un triple servei i missió:
- fa arribar l'Evangeli de Jesucrist a la vida de les persones, descobrint-los els signes de l'amor de Déu, discernint-los la llum de Déu;
- celebra els sagraments, fent reals els gestos d'amor i de salvació de Crist, l'únic Gran Sacerdot de la Nova Aliança. I especialment presideix l'Eucaristia, donant-nos la vida de Crist perquè transformi i ompli del seu amor les nostres pobres vides. Joan. com has d’estimar l’Eucaristia, ja que ets ordenat en aquest Any de l’Eucaristia i durant aquest Sínode!
- anima la comunitat cristiana, la guia i l’aplega en la unitat i la comunió de persones i de vocacions diferents i complementàries. Amb una especial dedicació a la formació cristiana (un element tan estimat al Seminari del Poble de Déu), avui tan essencial (catequesi, família i desvetllament de vocacions) i donació als pobres. El prevere concreta la seva missió en una parròquia o comunitat de poble o de ciutat, o en el món rural. Anima les comunitats, fa convergir en l'esperança, i ajuda tots perquè anunciem la nostra fe sense por, ben generosament.
Joan, avui és el Senyor Jesucrist mateix qui t’empeny a una nova vocació, a una nova aventura apassionant i bellíssima. Després de 15 anys de servei diaconal ben exercit a la Diòcesi, ara –amb l’acceptació dels responsables del Seminari del Poble de Déu, amb qui et sents vinculat i que tant t’ha ajudat en la teva vocació cristiana i de servei des de fa 25 anys- ara seràs sacerdot de Jesucrist. Seràs apòstol seu, "re-presentant" de Crist Cap, Pastor, Mestre, Sacerdot i Espòs de l'Església. Quin do tan gran el que Ell t’atorga! Com l'hem d'agrair nosaltres, tot el poble de Déu, que en participarem dels fruits, sobretot del perdó i de l’Eucaristia que tu repartiràs a tots: els nens, els malalts, els ancians, les famílies, els consagrats, sobretot el poble que es reuneix per a viure el diumenge, que és la pasqua setmanal... Quina responsabilitat de vida per a tu, estimat germà! Viuràs aquesta vocació anunciant que només Déu pot omplir la nostra existència humana. I per sempre més, estaràs unit íntimament al Crist, i seràs "el servidor vostre per amor de Jesús" com li agradava anomenar-se St. Pau. Vagis on vagis, sempre representaràs el Crist Cap i Servidor, l’Espòs fidel, enmig de nosaltres.
          
6. Reps l’ordenació en l’Any de l’Eucaristia. Serà des del Cenacle que hauràs de retrobar constantment la teva identitat. Quan Jesús deia “Feu això que és el meu memorial!” estava pensant en tots nosaltres, i també estava pensant en els apòstols i en tu, de forma personal. Ja en el Cenacle et va cridar. I avui això esdevé gràcia sacramental fidel, que mai no retirarà, irrevocable.
Ser prevere de l’Eucaristia, sacerdot del Crist, vol dir desprendre’t de tu mateix i morir per donar vida, unit a l’Anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món. Deixar-te menjar, fer-te l'últim i el servidor de tots, acollir la creu cada dia i seguir-lo. Perdre-ho tot, no estimar la pròpia vida i guardar-te-la, sinó donar-la del tot; donar-se, un mateix, del tot. Així necessitem els nostres capellans dins el nostre presbiteri diocesà, al cor de l'Església diocesana. Deixa’t prendre per Crist i deixa-t’ho prendre tot per Crist –com els màrtirs que aviat seran beatificats, Mn. Josep Tàpies i els seus companys de La Pobla- que preferiren la mort a no ser sempre sacerdots fidels, i que veien com es reproduïa en ells la Passió del seu estimat Senyor, l'autèntic gra de blat de Déu, l'únic que, caient en terra i morint, ha donat la vida al món. Com et necessitem Joan, ben crucificat amb Crist, ben sacerdot del Crist!
* Estàs cridat a ser imatge viva d'Aquell que no vingué al món "per a condemnar, sinó per a salvar" (Jn 3,17). Has de salvar el món, revelant-li la bogeria d'amor de què és objecte; manifestant-li la tendresa del Cor de Déu. Ell vol que des d'avui, com a sacerdot, siguis enmig dels homes testimoni de la gran notícia de l'amor de Déu per a tots.
* Estàs cridat a fer de la teva vida uns grans braços estesos, com els del Crist clavat a la Creu, per tal d'acollir tanta sofrença i tant de dolor com veiem avui al nostre entorn, que poden semblar inútils i que cal que rebin la revelació del goig que estan construint i el pes de gràcia que suporten.
* Estàs cridat a ser el Cor traspassat del nostre Senyor, ple de tendresa i de consol, que fent la voluntat del Pare, redimeix i salva el món. És així com l'Eucaristia que presidiràs anirà esdevenint el sacrifici que dóna sentit a tota la teva vida de servent i de pastor.
"Rep l'ofrena del poble sant per presentar-la a Déu. Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor". Són les paraules profètiques que l'Església et dirà d'aquí a uns moments. Consagrat pel Pare, com el Crist, ets enviat amb la força de la seva passió i la seva creu, perquè el món cregui. Els nostres estimats germans incrèduls, o agnòstics, o simplement pagans o distrets, la nostra societat laïcista. només creuran, si estimem de debò. Només l'amor crucificat és digne de fe! I en el més profund i a voltes ocult d'aquest amor indefallent, ja s'hi beslluma la glòria lluminosa de la Resurrecció i de la Pau. Sigues, per la creu, camí de vida i de resurrecció per als teus germans!
          
7. ”No tingueu por”, deia Jesús als seus apòstols, i avui ens ho diu a nosaltres, i t’ho diu a tu que "no ets un servent sinó un amic seu". Estima’l del tot, sense reserves, i tindràs de veritat el seu mandat i la seva autoritat de pasturatge: "Simó, m'estimes més que aquests?... Vós ho sabeu tot, Vós sabeu que us estimo... Pastura els meus anyells!". Des d'avui, la caritat pastoral és la virtut decisiva que anirà donant unitat i lluminositat a la teva vida. Has de ser assidu a l'oració i molt generós en tot.
Que Maria, la Verge del Pilar i l’Estrella de la nova Evangelització (com l’anomenà Joan Pau II) sigui per a tots i especialment per a tu des d’avui, pilar de fortalesa, on acollir-te en els moments de debilitat. La seva intercessió és poderosíssima. La invoquem perquè doni eficàcia a l’acció sacramental que ara anem a realitzar sobre teu, com a Església Santa i com a Bisbe successor dels Apòstols.

† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell