Enviats amb el tresor de l'Eucaristia
Aquest diumenge culmina a Roma la celebració del Sínode de Bisbes que ha reflexionat amb el Papa Benet XVI sobre la centralitat de l'Eucaristia en la vida de la comunitat eclesial. Trobada de comunió que mostra una Església “sinodal”, que vol dir “caminar junts”, perquè camina unint-nos en un sol poble, amb una comunió que ve de dalt, que davalla del Pare i el Fill i l’Esperit Sant.
Aquest Sínode ha debatut que l’Eucaristia és la font i
el cim de la vida i de la missió de
l'Església. “En realitat –ha dit recentment el Sant Pare- la doctrina
catòlica sobre l'Eucaristia, demana ser rebuda, viscuda i transmesa per la
comunitat
eclesial de manera sempre nova i adequada
als temps. L'Eucaristia podria ser considerada també com ‘una lent’ a través de
la qual es verifica contínuament el rostre i el camí de l'Església, que Crist ha
fundat perquè tot home pugui conèixer l'amor de Déu i trobar en ell la plenitud
de la vida”.
Es dóna també avui una bonica coincidència amb la clausura del
Sínode i la celebració de la Jornada
Mundial Missionera. Això ens ajuda a contemplar el misteri
eucarístic en la perspectiva missionera.
L'Eucaristia és, en efecte, el centre
propulsor de tota acció
evangelitzadora de l'Església, com el cor
en el cos humà. Les comunitats cristianes sense la celebració
eucarística perdrien la seva autèntica
naturalesa. L’Eucaristia ens obre a un misteri d’amor gran i entregat, que mou
els cors dels qui la celebrem, i ens “envia amb la pau” rebuda, per
transmetre-la a tothom. Sempre ens hem de sentir uns “enviats” a proclamar un
Regne que no és nostre, sinó de Déu. I que el centre de tot és Jesucrist
Ressuscitat, del qual ens fa participar misteriosament l’Eucaristia i la Missió.
Queda clar que mengem Jesucrist, i no un banquet qualsevol, i que la missió
consisteix a anunciar Jesucrist als homes, i no unes idees o uns valors. Parlem
i vivim d’una Persona, de la qual pel baptisme hem estat fets testimonis.
Dos patrons per als missioners: Francesc Xavier i Teresina de Lisieux.
L’any que ve a l’abril celebrarem els 500 anys del naixement de Sant Francesc
Xavier, el jesuïta navarrès, valent i generós, que va encaminar-se fins als
extrems del món, a l’Orient, per parlar, comunicar i compartir el gran tresor de
la seva fe. No li feren por els contratemps i les dificultats, les diferències
de llengua i d’estil de vida... Morí a les portes de Xina anhelant poder-los
anunciar el seu gran amor per Jesucrist, de qui ell s’havia fet humil “company”.
I Sta. Teresina va viure dins la clausura el seu ardent esperit apostòlic, que alimentava amb l’Eucaristia, atenta a l’activitat missionera de l'Església de tots els temps, escrivint-se amb missioners i ajudant-los des de França amb el seu sacrifici i la seva oració perseverant.
Ens convé captar com l'Eucaristia va marcar la vida d’aquests dos sants patrons dels missioners, perquè també a nosaltres ens impulsi a manifestar-nos creients davant els qui ens envolten, sentim la urgència de la missió i mirem d’evangelitzar sempre i en tot lloc, amb paraules i amb exemples.
† Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell