Crist crucificat, humilitat de Déu

Els màrtirs d’Urgell beatificats fa poc, Mn. Josep Tàpies i els sis companys sacerdots, van imitar el Rei dels màrtirs, l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món i s’han fet humils. És la dimensió més mística i més gran del martiri: donar la vida per amor, com Jesucrist i units a Ell, perquè misteriosament és el que salva el món, és el més gran i el més bo que podem fer. La seva humilitat i el seu amor tan grans, vencen el poder del mal. Per això a l’estampa dels beats els representem envoltant la imatge del Sant Crist de Balaguer i protegits per la Mare de Déu de Ribera –tan venerada a La Pobla- que ells van invocar amb molta fe i confiança.

Aquests dies acabem de celebrar les festes del Sant Crist de Balaguer, que tant protegeix el nostre Bisbat des de la ciutat de Balaguer i la comarca de la Noguera. Juntament amb Núria i Meritxell, són els tres grans Santuaris de la Diòcesi. La seva imatge dolorosa i agonitzant, extenuada, corprèn i esborrona amb la seva majestat. La seva humil grandesa, feta de dolor carregat i d’esperança lliurada per Aquell que dóna la seva vida en rescat per tots, ens atreu. I és que la nostra llibertat ha costat un gran preu!

L'Encarnació del Fill de Déu fou un acte d'humilitat que demostra que Déu és sobretot humilitat, diu François Varillon a “L'humilité de Dieu”. En el Sant Crist de Balaguer se'ns convida a contemplar la impotència absoluta del crucificat que ens ajuda a preguntar-nos sobre l’omnipotència de Crist! Encara no ens hem acabat de girar veritablement cap al Déu humil de Jesús. La nostra visió de Déu encara oscil·la entre el poder dominador i la impotència.

Certament, Déu és Totpoderós. Però poderós de quin poder? La impotència del Calvari revela l’omnipotència de Déu. La humilitat de l'amor ens dóna la clau per a entendre-ho: cal poc poder per a exhibir-se i molt de poder per a oblidar-se, per buidar-se. Déu és amor, però en l'amor hi ha una cosa de la qual no ens adonem de manera immediata: la humilitat. La humilitat és l'aspecte més radical de l'amor.

 
Ser humil com Déu és humil. La humilitat no pot ser un deure, més aviat és un
do. Déu mateix, fent-nos veure la nostra incapacitat per a ser humils, ens fa
humils. La victòria de la humilitat no pot ser sinó el reconeixement del seu
fracàs. Ell és capaç de fer el que nosaltres no podem: despullar-nos de l’autocomplaença. No és una qüestió d'esforç personal, sinó d'abandonament. Qui té el cor pur? El que no embruta el seu cor ni amb el mal que comet ni amb el bé que fa, i que el pot tancar en l’orgull.

Déu és humil. Quan prego, m'adreço a Algú més humil que no pas jo. Quan confesso el meu pecat, és a Algú més humil que no pas jo a qui demano perdó. Si Déu no fos humil, fóra dubtós que realment pogués estimar sense límits. És aquest aspecte del misteri de Déu que ens fa creure en la veritat de la revelació.

Pàgina web dels màrtirs d'Urgell: http://www.bisbaturgell.org/martirs