Homilia del Bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives

Missa d’acció de gràcies pels nous beats

Mn. Josep Tàpies i sis companys màrtirs

La Pobla de Segur, 13.XI.2005

I.- Comentari a les Lectures:

·         “A vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, perquè tots vosaltres sou fills de la llum i del dia”. El Baptisme i la Confirmació ens han fet fills de la llum. I hem d’il·luminar tot al voltant. Estem fets per a irradiar la llum que rebem de Déu, ja que som llum. Això és la santedat… Déu és sant, i els beats i els sants, il·luminen amb la llum rebuda de Déu. Els màrtirs ho fan especialment perquè han estat fidels i il·luminen el camí dels germans

·         Hem sentit a l’Evangeli el gran elogi: “Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”. Aquestes paraules ens donen molt de consol. Hem de fer fructificar. Hem de deixar que el Senyor pugui treballar a través nostre; sense fer-li nosa; sense posar-hi obstacles. Sense ser ganduls i esperar sense fer.

II.- Avui celebrem l’acció de gràcies per la beatificació de set preveres del nostre Bisbat que han donat la seva vida per amor a Crist i als germans.

Mn. Josep Tàpies i els sis companys sacerdots són com un crit que ens desvetlla d’una fe massa adormida o còmoda, que alguns van perdent o deixant com un llastre. Representen un clam a la santedat, a la donació més total, al seguiment amorós més radical de Crist.

Què és el més important de l’Església i del Regne de Déu, del qual ella ja n’és la llavor?¿el número de cristians, o d’obres d’art, o de bona fama? L’èxit de l’Església són els sants, no només els canonitzats, sinó els anònims. I els màrtirs són els primers. Els que semblava un fracàs, de fet, és un gran do i una victòria.

Ens cal “El coratge de ser testimonis de Crist” –així he titulat jo la meva primera Carta pastoral que aviat tindreu a les mans. Valora el fet que el testimoniatge de la persona de Jesucriat coneguda, estimada i seguida, reclama de tots un gran coratge, com el que van tenir els nostres sacerdots màrtirs, i que només de Déu ens vindrà la força per a un testimoniatge joiós, esperançat i valent de la nostra fe i del seguiment del Senyor, fins i tot en circumstàncies adverses com les actuals.

Els màrtirs continuen fent-nos pensar. Què pot motivar que una persona lliuri la seva vida? Què hi ha per damunt de la vida? I ells ens diuen que hi ha les conviccions, que hi ha la veritat, que hi ha l’amor, que hi ha l’eternitat, que hi ha Déu. ¿Són uns exagerats o uns intolerants? I hem de respondre que els intolerants són els qui els maten pel sol fet de ser capellans, en aquest cas, i que ells no exageren, perquè està en joc el més sagrat de la persona humana, la seva consciència i les seves conviccions.

Avui que tots ens hem tornat tan tous, potser ens cal més que mai redescobrir aquest Amor més gran que la vida, la força que hi ha en els febles i la serenitat que ells ens marquen del que viuen en els seus darrers moments: perdonant tothom, estimant, regalant les seves pertinences als botxins, ajudant-se els uns als altres a mantenir-se fidels i serens, pregant i encomanat-se a la Mare de Déu de Ribera, i a Crist, el Rei de l’univers. Així ho van viure ells en els darrers moments a La Pobla i a Salàs.

Ells aporten unes virtuts que avui ens manquen molt: la paciència i la mansuetud; el compromís amb la veritat; la fidelitat i la credibilitat; el perdó i la reconciliació. Cada persona està cridada a viure-ho en la seva existència. Tant si dimanen per a ell de la seva fe religiosa, com si parteix de les seves conviccions humanistes i humanitzadores, aquestes virtuts són les que revelen que som persones. No ens podem resignar a viure com si la religió i les conviccions no comptessin, o fossin matèria privada sense projecció pública. Necesitem un nou coratge per ser cristians en un món fortament secularitzat, aportant-hi l’esperança. Ser portadors d’esperança en tots els camps de la nostra vida, sense avergonyir-nos mai de ser cristians. Aquest és el talent que no podem “amagar”, perquè llavors esdevenim “administradors dolents i ganduls”.

III.- Acabem de viure a Roma unes jornades inoblidables, de les quals ara -i ja al nostre Bisbat- en fem acció de gràcies. Veure que el Sant Pare Benet XVI venia a trobar els pelegrins d’Urgell, a la Basílica de Sant Pere, ens saludava amb afecte i sobretot, s’inclinava amb respecte i pietat davant el preciós reliquiari que mostrava ossos dels nostres set beats màrtirs d’Urgell, va ser per a mi un dels moments més emocionants del nostre recent pelegrinatge a Roma. Perquè aquell que s’inclinava era el Sant Pare, que porta a les seves espatlles el pes de la comunió de totes les Esglésies en la caritat, el Successor de Pere i el Vicari de Crist a la terra. I estava homenatjant solemnement els nostres sacerdots, senzills capellans del Bisbat d’Urgell, que mai no havien pensat que rebrien aquella glòria de Déu. Ells donaren la vida en un dia més d’aquell tràgic agost del 36, en un poblet petit del nostre Bisbat, Salàs de Pallars, després d’haver estimat i servit a diferents Parròquies, amb molt d’amor i disponibilitat. Quanta joia que es desbordava a la Basílica, especialment entre els familiars i coneguts d’aquells màrtirs i entre tots els pelegrins.

Després el Papa ens parlava animant-vos a ser fidels com aquells màrtirs, i per primer cop en la nostra estimada llengua catalana, el papa Benet XVI ens exhortava a pregar per les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada, a una vida de lliurament al Crist, sense anteposar-li res.

El nostre pelegrinatge afegia així al goig de la beatificació d’aquests servents de Déu, la manifestació de la devoció i l’obediència filial al Summe Pontífex i a la Seu Apostòlica, que guarda el tresor dels sepulcres dels Apòstols Pere i Pau, que ha viscut la fe amb la fidelitat que mantingueren tants màrtirs eximis dels primers temps del cristianisme, i que és Cap i Mare de totes les Esglésies en les quals viu i existeix l’Església Una, Santa i Catòlica, estesa d’Orient a Occident.

La sang dels nostres màrtirs serà llavor fecunda. Novament ens cal entendre que en les proves i en els moments de debilitat, és quan l’Església sempre en surt enfortida, perquè de nou aprèn a confiar només en Déu. La persecució obliga a aprofundir en l’essencial i a no perdre’s en el que és accessori de l’Església i de la fe. Torna a ser temps de sembrada, temps de viure indicant allò de més essencial i gran que porta l’Església que és ser el sagrament universal de salvació per a tota la humanitat, la portadora d’una Bona Nova que no li pertany, perquè és Crist mateix que la supera infinitament, i la sembradora d’un amor que arriba als límits del perdó de l’enemic i de donar la vida per aquells que estima.

Potser ens tocarà tastar la duresa de viure a la intempèrie en la cultura del relativisme, i no només els cristians, també ho viuen així les persones que al llarg de la seva vida han viscut compromisos ferms de servei. Però hi ha escletxes per on anunciar la Bona Nova, hi ha molta bondat en el cor del món que Déu no deixa de vessar-li perquè l’estima. I l’anunci d’aquest amor de Déu ha de ser convincent  i creïble. Només l’amor que arriba fins a donar la vida, salva el món. Són els qui estimen i els qui estimen martirialment els qui, units a Jesucrist, salvaran el món.

“Avui la veritable força de convicció de la fe ve novament dels seus testimonis” (Cardenal Ratzinger). Els sacerdots màrtirs de la Pobla, Mn. Josep Tàpies i els seus companys, són els nostres testimonis fidels que van creure i van restar oberts a l’acció de la gràcia. I Déu ens els dóna, beatificats, com a intercessors en els combats i exemples de fructificació dels talents rebuts. Demanem-los la fidelitat en la fe i en els compromisos de la vida, que és el que donarà credibilitat al nostre testimoniatge de Crist.

Que els estimats beats Josep Tàpies, Pasqual Araguàs, Silvestre Arnau, Josep Boher, Francesc Castells, Pere Martret i Josep-Joan Perot es recordin de l’Església d’Urgell, que els engendrà a la fe i els consagrà amb el do de l’ordenació sacerdotal, i preguin sempre per nosaltres!

Pàgina web dels màrtirs d'Urgell: http://www.bisbaturgell.org/martirs