Per un Nadal solidari 

Nadal ja és a les portes i en aquests dies no podem oblidar els pobres i els qui estan més sols. Càritas diocesana ens ho recorda un any més. Brolla quasi espontàniament en tot cor net, el desig de compartir, de fer que la nostra festa de Nadal es vessi amb amor d’obres i amb generositat en tots els necessitats que ens envolten. Hem de fer que aquest desig es concreti en obres de solidaritat i d’amor a les persones necessitades que viuen a prop i a les que estan lluny, però que sofreixen greus carències en aquest any que s’acaba.

Els cristians som instruments de la presència real del Senyor en el nostre món. És una responsabilitat magnífica que supera el que fem, que supera el que veiem, que certament supera els nostres desànims. El Regne de Déu ja és enmig nostre i el van fent present des de les persones que realitzen un voluntariat molt senzill, oferint una mica de temps, fins a la gent que hi estan més embarcats a ple temps; des dels qui poden donar els seus coneixements professionals fins als qui ho fan des d'un servei més voluntari; tant els qui col·laboren amb poc com els poden donar més... En l’Església tots estem units i actius en aquest treball d'anunciar amb obres que l'amor de Déu ens humanitza, i que l'amor de Déu és el que dóna el sentit últim de les nostres ajudes i donacions.

Crist continua viu en l’Església, en nosaltres. I això vol dir que hem de ser les seves oïdes per a escoltar el sofriment; els seus ulls per a mirar-lo de cara i estar-hi a prop; les seves mans que actuïn amb eficàcia i generositat. Crist vol continuar actuant a través de nosaltres i que siguem sobretot el seu cor i el seu rostre per a tots els que esperen trobar sentit a la seva vida i sentit a les seves creus de sofrença. Per tant estem convençuts  -i ens ho diem un any més a nosaltres mateixos-, que Jesucrist ve d'una manera ben especial per a aquells que estan en el pou o bé els qui ja no poden més. Ell ha vingut per a ells i per a nosaltres. Per a tots. I nosaltres hem de ser el rostre creïble d’aquest Déu que arriba, aquest Déu que és portador de goig, d'amor i de consol.

Novament ens hem de convèncer que una sola persona ja s'ho mereix tot, una sola ja valdria tot el treball de Càritas i de les altres institucions de solidaritat. N'hem d'estar convençuts, perquè suposo que ens adonem de la migradesa del nostre esforç quan veiem que no podem arribar a tots els llocs i a totes les necessitats, i això ens podria desanimar. Però hem d'estar segurs que l'optimisme, l'esperança del creient, neix de la convicció que aquest esforç no és en va, perquè el fem amb Jesús i per a Jesús. I Ell ja el multiplicarà.

Proposem-nos que aquest Nadal i sempre anem realitzant i difonent el que podríem anomenar una “cultura de la solidaritat". És fer que l'amor triomfi per damunt dels egoismes, i que compartir esdevingui un valor social estimat i posat en pràctica. Us animo, i m'animo a mi mateix, al servei solidari en nom del Senyor. Bon Nadal ja proper!