Discurs del Copríncep Episcopal Joan E. Vives
a la recepció de Nadal
oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra
22 de desembre de 2005
Molt Il·lustre Sr. Representant Personal de Sa Excel·lència el Copríncep Francès
Molt Il·lustres Sr. Cap de Govern, Sr. Síndic General, Sr. President del Consell Superior de la Justícia i Sr. President del Tribunal Constitucional
Molt Il·lustre Sr. Representant del Copríncep episcopal
Molt Il·lustres Srs. Consellers Generals, Membres del Govern, Honorables Srs. Cònsols i Representants dels poders constitucionals del Principat d’Andorra.
Il·lustríssims Srs. Vicari General, Vicari episcopal i Arxiprest d’Andorra.
(Il·lustríssim Sr. Alcalde de La Seu d’Urgell)
Excel·lentíssims Senyors Ambaixadors,
Representants d’altres institucions del país,
Senyores i Senyors, amics tots que participeu en aquesta Recepció de Nadal.
1. La festa de Nadal ens aplega de nou en aquest Palau episcopal, testimoni de tants esdeveniments joiosos, importants i tradicionals del nostre Principat.
Avui som aquí per felicitar-nos el Nadal i desitjar-nos el creixement com a país en prosperitat, solidaritat i amor.
Nadal, de fet, transcendeix el mateix cristianisme. Tots els homes i dones de bona voluntat sentim enyorança d’una convivència més humana, més justa, més plena d’amor. Nadal és, doncs, una mirada amunt, a la pau i a la justícia veritables; és valorar com cal la dignitat de tota persona, subjecte de drets i de deures inalienables; és un tornar a creure que l’amor no mor mai i que hem estat creats per a la vida immortal prop de Déu i amb els qui estimem. Ho recordava el filòsof fa unes setmanes desaparegut als 91 anys, Julián Marías en una entrevista d’ara fa tres anys, deia referint-se a la vida i a la mort: “La gent admet amb increïble frivolitat que quan algú mor, s’acaba. ¿Com que s’acaba? El qui creu això és que mai no ha estimat ningú de veritat. La idea que les persones s’aniquilen és incomprensible, monstruosament inverosímil… Si el més gran que hi ha al món és la persona, és el més real que coneixem. Diem que res no es destrueix sinó que tot es transforma, però admetem que s’aniquila l’ésser que cada un som. L’home ha d’imaginar com pot viure després de la mort”. Ens fa bé la seva reflexió que l’amor de veritat ens fa tastar ja la immortalitat. Com diu St. Pau : “L’amor no passarà mai” (1 Co 13,8). Si estimem de veritat, coneixem, intuïm i “sabem”, que nosaltres viurem per sempre, i que les obres d’amor restaran. Ens hem “transformat” a imatge i semblança d’Aquell que es revestí de la nostra carn mortal, i que ara, Immortal i Vencedor de la mort, és viu i ens ressuscitarà amb Ell. Aquesta és la més profunda alegria que brolla de l’Encarnació del Crist que celebrem! El naixement de Jesús, que és Déu-amb-nosaltres, revela el mateix home a la humanitat, ja que “en realitat, el misteri de l’home no s’aclareix veritablement sinó en el misteri del Verb encarnat” (GS 22,1). L’amor que Ell va viure i va ensenyar hauria de ser sempre el fi últim de tota acció social i política.
Precisament el Sant Pare Benet XVI en el seu discurs a l’Excm. Sr. Ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu Sr. Antoni Morell acaba de dir-nos ben recentment: “”La rica tradició cristiana situa (Andorra) en el conjunt dels pobles que han trobat en l’Evangeli moltes de les fonts de la pròpia cultura, de la pròpia legislació i de les pròpies conquestes humanes i morals” (Discurs de 1.XII.2005).
2. Nadal té sempre connotacions de retrobaments personals gratificants i que renoven el nostre conviure compartint sentiments, aspiracions i objectius comuns. Sigui a les famílies que tradicionalment ens apleguem en aquests dies més àmpliament, sigui en el país que des del temps de la quèstia i del present de Nadal ha vist com els andorrans es retrobaven amb el seu Copríncep al Palau episcopal.
Aquest és el sentit profund d’aquest retrobament d’avui amb les persones, que representeu sectors diversos i variats de la societat civil andorrana, la qual amb les seves iniciatives, esforços, treball i professionalitat genera l’energia vital que mou tot el nostre País: des del comerç, la indústria, les professions liberals o les finances... fins a les associacions que promouen el progrés social o aquelles que atenen directament als nostres ciutadans més necessitats per raó de discapacitat, malaltia o d’edat avançada. A aquests darrers he volgut visitar personalment en aquests dies passats, per a testimoniar tot el reconeixement a aquelles persones que amb el seu esforç han contribuït a construir l’Andorra, de la qual les generacions subsegüents podem fruir.
Tot País necessita crear aquest sentiment de comunitat, en virtut del qual cada persona i cada sector de la societat civil és conscient de realitzar una tasca de participació i de construcció, de promoció solidària i d’assoliment de fites sempre més altes de benestar i de justícia social per a la comunitat que constitueix l’entorn entranyable de la vida personal i familiar de cada ciutadà.
El Nadal ha propiciat també en la tradició més pura d’Andorra aquest retrobament dels representants de les institucions públiques amb el Copríncep episcopal.
I amb més raó enguany, si es vol, quan ha tingut lloc una renovació quasi total de les persones elegides per a servir el Principat en l’exercici democràtic del poder públic en les instàncies generals de l’Estat, com és ara el cas.
Les eleccions generals del mes d’abril d’aquest 2005 que ara s’escola, van comportar una renovació important dels membres del Consell General. Del Parlament novament elegit en sorgí un nou Govern. En el Poder Judicial ha tingut lloc la renovació tant del seu Consell Superior com dels Magistrats i batlles encarregats d’administrar justícia. Tant les persones que han cessat, com les que han assumit ara responsabilitats en el Consell General, en el Govern, en el si del poder judicial i, en general, en càrrecs o funcions públiques mereixen el nostre reconeixement, independentment i per damunt de l’apreciació que cadascú pugui fer de la seva actuació pública. Tots sabem prou bé que a Andorra l’exercici de responsabilitats públiques no obeeix a una professionalització d’aquesta activitat, sinó a una convicció i a una voluntat de contribuir al bé comú amb un servei suplementari –temporal, si es vol- de la contribució general des del sector privat de cada ciutadà. Aquest sentit de servei públic, que l’acció política dels ciutadans té per tradició, a Andorra, mereix ser reconegut i agraït a totes les persones que l’hagin exercit i l’exerceixin, sigui quina sigui la institució beneficiària d’aquesta contribució inestimable al bé comú del Principat. Aquesta manera de donar al propi país part del nostre temps, de les nostres capacitats i del nostre esforç, sempre per al bé comú, és un distintiu que ens ha de fer sentir orgullosos del nostre petit estat.
3. El Nadal i l’Any Nou que començarà, són també una ocasió per a renovar els nostres compromisos personals i nacionals: compromisos de corresponsabilitat de cara al bé comú del nostre Estat, en el marc dels grans valors proclamats per la nostra Constitució: la democràcia, la promoció i defensa dels drets humans, la justícia social i la solidaritat. Tots plegats hem de promoure aquests valors en una cultura de respecte i de diàleg; és cosa de tots i a tots ens obliga. La democràcia no és una harmonia espontània i automàtica entre els agents socials i polítics, sinó la recerca de la conciliació d’objectius i d’interessos mitjançant cessions mútues i el fruit d´una actitud de diàleg en àmbits diversos: entre el poder públic i la ciutadania; entre els diversos titulars del poder públic; entre la majoria i la minoria; entre els poders públics i els grups socials... Aquesta idea global d’actitud de diàleg expressa la filosofia més profunda de la democràcia.
El Compendi de la Doctrina Social de l’Església que acaba de ser traduït al català s’expressa així: “La participació a la vida comunitària no és només una de les aspiracions més grans del ciutadà, cridat a exercir lliurement i responsablement el seu paper cívic “amb” i “per” als altres, sinó també un dels pilars de tots els ordenaments democràtics, a més d’una de les garanties més grans de permanència de la democràcia. El govern democràtic, en efecte, ve definit per l’atribució per part del poble, de poders i funcions, que són exercits en nom seu, per compte seu i a favor seu; així, doncs, és evident que tota democràcia ha de ser participativa. Això comporta que els diversos subjectes de la comunitat civil, cada un al seu nivell, siguin informats, escoltats i implicats en l’exercici de les funcions que ella desenvolupa” (CDSE 190).
Implantar la civilització de l’amor, el reconeixement de les persones, el diàleg i la participació i implicació de la societat civil en les coses que afecten a tots suggereixo que han de ser, per tant, elements a desenvolupar i a incentivar en la nostra societat andorrana, perquè amb fidelitat a la Constitució, bastim el país andorrà en la pau i la justícia, en el respecte als drets humans i la solidaritat que són el nom contemporani de l’amor que vingué a ensenyar-nos Jesús de Natzaret.
Amb els millors desitjos de participació i diàleg per a la bona salut de la nostra democràcia, amb el meu reconeixement en nom del país a les persones que han treballat al seu servei i que ara hi treballaran, els desitjo a tots Bon Nadal i feliç Any Nou, a Vostès i a totes les seves famílies! Us ho desitjo de tot cor i els asseguro que estaran presents en el meu pensament i en les meves pregàries.
Amb aquests sentiments, bones festes a tots! i Visca Andorra!