Polítiques a favor de la família

Aquest diumenge és la festa de la Sagrada Família i els cristians mirem de nou vers aquella llar modèlica de Natzaret per descobrir-hi els grans valors familiars i d’estimació que el Fill de Déu ha santificat en venir al món.  Jesús, Maria i Josep continuen essent per a nosaltres els models d’unió, de convivència, de laboriositat, d’obertura, de respecte, de pregària i d’amor mutu.

De fet, entre les realitats més valorades pels europeus, es manté en els primers llocs, des de fa anys, la família. Cadascú pot i ha de fer molt per a la pròpia família, i per totes les famílies en general, però a ningú no se li escapa que les legislacions i els poders públics poden ajudar o entorpir molt el desenvolupament harmònic de la vida familiar, la poden prioritzar o la poden minar i fins destruir. És lògic que els ciutadans reclamem polítiques de suport a la família.

Resulta actual el que la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea va demanar fa un temps a la Unió Europea, per tal que la familia esdevingués una prioritat de tots els estats europeus, i va elevar unes propostes detallades per a una estratègia familiar que converteixi Europa en “la regió del món més amiga de la família”. No tot ha de ser creixement econòmic sinó que la reforma social volguda per a Europa ha de contemplar les necessitats de les famílies, fent que sigui element primordial d’atenció i de suport.

Les legislacions europees han de vetllar per la protecció social, el temps de treball, la igualtat més real entre homes i dones, l’habitatge, la competitivitat justa, els mitjans de comunicació respectuosos amb infants i joves, la formació professional, la salut, el desenvolupament i altres àrees que de fet tenen un gran impacte sobre la vida familiar.

L’estratègia que aconsellaven conté propostes detallades per a assolir sis grans objetius:

1.      Millorar la integració de les persones grans en la societat, ajudant en primer lloc les seves pròpies famílies a ajudar-los.

2.      Promoure reglamentaciones i polítiques més justes a favor dels infants.

3.      Promoure reglamentacions i polítiques més justes per al matrimoni i els pares i mares de família.

4.      Promoure llaços més propers entre generacions.

5.      Promoure el suport públic a les famílies que es troben amb necessitats particulars com poden ser l’habitatge o altres de subsistència.

6.      Promoure associacions familiars i una millor representació de les famílies en la vida pública, especialment pel que fa a l’educació, de la qual els pares són els primers responsables.

La promoció de la família en darrer terme farà que els ciutadans europeus siguin més feliços, promourà una major cohesió social, tindrà un efecte positiu en la salut pública i, d’aquesta manera, contribuirà a invertir la disminució de l’índex de natalitat a la Unió Europea. És un bon pensament per al nou any que encetem. A tots, un feliç Any nou, ple de la Pau del Crist!

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell