Immortals en el Crist

Les festes de Nadal i Epifania ja han passat, és cert, però la bona tradició catalana és de mantenir el pessebre bastit fins a la Candelera. Això ens permet assaborir el goig de l’Encarnació del Fill de Déu, contemplar-lo, pregar al seu davant, sobretot si hi ha petits a casa, i ens recorda el gran do de l’Encarnació, per la qual hem estat fets fills en el Fill, i immortals en el Crist.

És possible que en algun moment de les passades festes hàgim viscut el record dels amics i els familiars que ja descansen en el Senyor. I aquest record, fet pregària per ells, segur que ha produït en nosaltres com una certa melangia que potser ens entristeix. Perdem companyies. Però no és del tot cert; els nostres difunts ens acompanyen en la comunió eclesial entre els vius i els difunts. I ens esperen. Ells ja viuen definitivament amb el Senyor, i nosaltres esperem arribar-hi després del pelegrinatge per aquest món.

El gran filòsof cristià Julián Marías, mort recentment als 91 anys, en una entrevista d’ara fa tres anys, deia referint-se als morts: “La gent admet amb increïble frivolitat que quan algú mor, s’acaba. ¿Com que s’acaba? El qui creu això és que mai no ha estimat ningú de veritat. La idea que les persones s’aniquilen és incomprensible, monstruosament inverosímil… Si el més gran que hi ha al món és la persona, és el més real que coneixem. Diem que res no es destrueix sinó que tot es transforma, però admetem que s’aniquila l’ésser que cada un som. L’home ha d’imaginar com pot viure després de la mort”. Ens fa bé la seva reflexió que l’amor de veritat ens fa tastar ja la immortalitat. Com diu St. Pau : “L’amor no passarà mai” (1 Co 13,8). Si estimem de veritat, coneixem, intuïm i “sabem”, que els nostres éssers estimats estan vius. S’han “transformat” a imatge i semblança d’Aquell que es revestí de la nostra carn mortal, i que ara, Immortal i Vencedor de la mort, és viu i ens ressuscitarà amb Ell. Quanta alegria per la immortalitat que ens ha arribat per l’Encarnació del Crist!

Aquesta fe ens ha de comprometre a estimar totes les persones, fins el més indigne o el més dolent. I estimar-nos a nosaltres mateixos, sense ànims depressius o autodestructius. “Estima els altres com a tu mateix” (Mt 22,39) ens mana Jesús, recollint el que ja deia el Levític (19,18). Aquest “com a tu mateix” inclou un sa i bondadós tenir misericòrdia de les pròpies misèries i carències. I des d’un mateix comprendre les dels qui t’envolten, i les de tothom, fins i tot dels enemic. Jesús ens anima a estimar tothom i a tenir misericòrdia de tothom. Perquè en cada persona hi ha la imatge de Déu. Aquí es fonamenten i brollen els drets humans i el seu respecte per al cristià. “La font última dels drets humans no se situa en la mera voluntat dels éssers humans, en la realitat de l’Estat, en els poders públics, sinó en l’home mateix i en Déu el seu Creador” (Compendi Doct. Social Esgl. nº153).

Som immortals perquè Jesucrist ens en fa. La mort ja ha estat vençuda. Agraïm aquest do i fem-nos-en responsables per l’amor i la promoció dels drets de les persones.