Solidaritat i comunió amb els germans malalts

Dissabte que ve dia 11, festa de la Mare de Déu de Lourdes, celebrarem a tota l’Església la XIVª Jornada mundial del malalt. Pensem i preguem pels malalts de les nostres parròquies, pobles i ciutats, pels qui estan als hospitals i residències, i els qui són cuidats a casa. Recordem també els familiars dels malalts, els professionals del món de la salut i els saerdots i voluntaris que hi col·laboren. Segurament a moltes parròquies es tindrà algun record i alguna acció d’atenció i d’amor als germans malalts que, perquè estan com més reclosos, no apareixen tant a les celebracions i festes, malgrat ser presència real i misteriosa del Senyor que pateix i que salva el món amb el seu dolor redemptor. Precisament el Papa Benet XVI ens ha dit que “tota prova acceptada amb conformitat és meritòria i atreu la benvolença divina sobre la humanitat sencera”. Els malalts ens fan arribar misericòrdia a tots.

Enguany en aquesta Jornada Mundial, per desig del Papa Benet XVI, tota l’Església aprofundirà en la situació dels malalts mentals en el món, que ja arriben a la cinquena part de la humanitat a causa de guerres, catàstrofes i violències, però també a la crisi de valors que causa noves formes de malestar mental, i a la soledat del viure contemporani que va minant i destruint la cohesió familiar i social, afectant els més febles. La Jornada serà ocasió per a manifestar solidaritat amb els malalts i les famílies, que especialment en el cas dels discapacitats mentals pateixen tant, ells i el seu entorn. Cal que creixi i es difongui una cultura d’acolliment i de comunió, gràcies també a plans sanitaris que aportin suficients recursos, i que ajudin a la formació i actualització del personal que treballa en un sector tan delicat de la societat.

Poc abans de Nadal a St. Vicenç d’Enclar d’Andorra, i el dia de l’Epifania en una residència per a malalts mentals que tenen oberta les Religioses Hospitalàries del Sagrat Cor, he tingut contacte amb malalts mentals i les seves famílies, i amb aquells que amb amor els cuiden. A mi i a tots sempre ens farà bé estar prop del malalts, comprendre, escoltar, callar, perseverar en les atencions, ajudar amb discreció, disculpar les falles i estimar, en últim terme, guiats per la tendresa i la misericòrdia de Déu. Que en són de valuoses les persones que els cuiden amb amor i respecte. A prop dels malalts mentals s’aprèn molta saviesa i molta veritat, i un descobreix grans heroismes dels malalts, i també dels seus familiars. Ens hauríem d’inclinar amb particular sol·licitud davant els qui pateixen malalties psíquiques, i demanar el do d’una gran paciència i fortalesa d’ànim.

Encomanant-los a la Mare de Déu de Lourdes, Salut dels malalts i Consoladora dels afligits, preguem assíduament amb l’oració col·lecta de la missa pels malalts: “Oh Déu, que heu volgut que el vostre Fill únic suportés les nostres debilitats perquè comprenguéssim el valor de la malaltia i del sofriment;  escolteu la nostra pregària pels germans malalts, i feu que els qui estan sotmesos al dolor i a les debilitats humanes, sentin que són d’aquells que l’Evangeli anomena feliços i, units a Crist sofrent, contribueixen a la salvació del món”. Amén.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell