Un altre món és possible, depèn de tu

Aquest diumenge novament som urgits pels incansables amics i amigues de "Mans Unides" a col·laborar generosament en la 47ª Campanya contra la fam i d’ajuda al desenvolupament. Ens sotraguegen el cor amb el seu lema tan escaient i mobilitzador: Un altre món és possible, depèn de tu. ¿Serà veritat que és possible? ¿I que depèn de mi?.

Sembla com si el món no pogués canviar, com si no es pogués donar un món de germans. Les forces de la injustícia ens volen desmoralitzar, perquè tot vagi seguint sense cap canvi envers una major solidaritat i una justícia més radical. “Una cosa morta pot ser arrossegada pel corrent, però només una cosa viva pot anar contracorrent” sentenciava el pensador Chesterton. I nosaltres estem vius amb la Vida del Senyor Ressuscitat! Per això que, “un altre món és possible”. Molta gent del món occidental i dels països rics s'oblida de les multituds famolenques de l'Àfrica, de l'Àsia, de l'Amèrica empobrida... I fins aquests països ens són presentats com a impossibles de ser guarits. Potser nosaltres mateixos, en algun moment, podríem pensar que ja tenim prou problemes a Catalunya i a Andorra, perquè encara ens hàgim de preocupar dels altres llocs. Però cal afirmar amb convicció i amb solidaritat concreta, que els problemes de tots aquests països pobres, per llunyans que semblin, són també els "nostres" problemes, ja que tots ells són realment els nostres "germans". I els hem d'ajudar.

I això “també depèn de tu”, de cada un de nosaltres. Ajudar perquè la fam sigui eradicada i la pobresa combatuda és una manera de ser solidari, d’implicar-nos en la solució d’aquests problemes tan greus de la humanitat. Els projectes de desenvolupament que finança “Mans Unides” arreu del món, el treball desinteressat dels voluntaris i la col·laboració de tots els qui hi donarem suport, aporten solucions imaginatives de vida i d’esperança.

Exercirem així la “virtut moral” de la solidaritat, que no és pas un sentiment de vaga compassió o d’entendriment superficial pels mals de tantes persones, properes o llunyanes. Al contrari, és la determinació ferma i perseverant de comprometre’s pel bé comú. I també la solidaritat s’eleva al rang de “virtut social” fonamental ja que es col·loca en la dimensió de la justícia, virtut orientada per excel·lència al bé comú, i en el compromís per al bé del proïsme, amb la disponibilitat a “perdre’s” –com invitava Jesús- a favor dels qui passen fam, en comptes d’explotar-los, i a servir-los, en comptes d’oprimir-los per propi interès (Cf. Compendi Doctrina Social n.193).

Ajudem “Mans Unides”, eduquem-nos per a la solidaritat, amb dejuni voluntari, amb contenció de les despeses i amb generosa donació de part del que és nostre, perquè ja no és del tot nostre, donat que per justícia és dels qui no tenen res.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell