Peregrinar vers el Crist, font de la misericòrdia

Iniciem la Quaresma, un temps de conversió i de millora en el nostre seguiment de Crist. Ell ens precedeix i lluita amb nosaltres perquè l’Església sigui més bella, més com Ell la vol. Hem d’aprendre a estimar aquest temps de preparació de la Pasqua, com un ”temps privilegiat del pelegrinatge interior vers Aquell que és la font de la misericòrdia”, diu el Sant Pare Benet XVI.

És un pelegrinatge, on el que cal és fer camí, si convé amb sacrifici, duent el poc que és necessari i res de superflu, animant-nos els uns als altres i estimulant-nos a créixer i a millorar, i sobretot fent un pelegrinatge que està enfocat cap al trobament amb el Crist Mort i Ressuscitat que ens dóna vida i esperança.

El Papa en el seu Missatge quaresmal ens proposa com a lema d’aquest pelegrinatge les paraules evangèliques: “Jesús en veure les multituds se’n va compadir” (Mt 9,36). És Jesús qui ens mira novament, i ens veu com multituds desesperançades, sense pastor. El “temptador” avui ens mou a desesperar-nos, a creure que el nostre món no té remei, o bé a confiar de manera il·lusòria en les nostres pròpies forces. I sense confiança o sols, no podem fer res. Sense Ell, tot seria una tasca orgullosa i abocada al fracàs.

Hem de deixar que sigui Crist qui ens miri, perquè “la mirada del Crist és amor”, diu St. Joan de la Creu. És una mirada lluminosa, que traspassa la crosta de la nostra indiferència i de les nostres pors, que té poder per a canviar-nos. Ens hem de deixar mirar per Jesús aquesta Quaresma, per descobrir-nos molt estimats, per damunt de les nostres falles i pecats. ¿Ho sabré reconèixer? ¿Sabré demanar la gràcia sacramental del perdó i la pau, riquesa de l’Església, i do d’amor del nostre Pare misericordiós? ¿Vull estimar més i millor?

La seva mirada compassiva, contagia la nostra: Crist ens fa mirar de forma nova tota la realitat, començant per un mateix. Sempre podrem aprendre a mirar-nos amb misericòrdia a nosaltres mateixos, als qui ens envolten, als qui hem ofès o als qui ens han ofès. I oferir el perdó. “Feliços els misericordiosos…”.

Potser aquesta Quaresma ens convé un retorn més decidit a Déu, amb la pregària, l’almoina i el dejuni de despeses inútils o ofensives per als pobres. Així serà autèntic tot gest de solidaritat envers els qui pateixen o necessiten la nostra caritat.

Aquesta Quaresma ve marcada per la recent encíclica del Papa, Déu és amor. ¿I si ens recentréssim en l’amor de Déu ? ¿I si estiméssim amb obres i de veritat? ¿I si donéssim part del que tenim i que als altres els faria bé de rebre-ho? ¿I si valoréssim més les persones que ens estimen, que ens cuiden i ajuden, que comparteixen la vida amb nosaltres a casa, al treball, a la societat? Tot ens ha de portar a morir i ressuscitar a la vida plena del Crist.               

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell