“Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”

Dimecres de Cendra, quan el sacerdot ens imposa el signe de la nostra total fragilitat sobre el cap, ens proclama ben personalment les paraules de Jesús: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”, dimensió nuclear de la predicació del Senyor segons l’Evangeli de Marc (1,15). En el camí vers la Pasqua cal que ens convertim i que creiem en l’Evangeli, i d’alguna manera aquestes dues realitats tenen una unitat indestriable, formen com una gran i única actitud de seguiment autèntic del Crist. La veritable conversió a Déu consisteix a acollir plenament la Bona Nova de Jesús, com la llum que deixem que il·lumini tots els racons de la nostra vida, i al mateix temps, per la força de Déu, esdevenir testimonis i missatgers d’aquesta Bona Notícia per als altres, és a dir, evangelitzadors creïbles. És el nucli de la nova evangelització a què estem especialment compromesos en aquest temps d’”eclipsi de Déu”, com l’anomena Benet XVI, donada la manca de fe i d’esperança que trobem entre els nostres contemporanis.

Creure en l’Evangeli és acollir-lo del tot, amb actitud convertida. I només els convertits, converteixen. La missió compromet. No hi pot haver un evangelitzador que no es comprometi amb l’Evangeli, que  no se senti urgit a viure’l. En el camí de la Pasqua, em semblen oportunes aquestes dotze actituds per a la nova evangelització, que s’inspiren en un text de Mons. Pere Casaldàliga, bisbe missioner emèrit de Sâo Félix, al Brasil, poeta de la Bona Nova:

·         Saber acollir l’Evangeli que ens ve a trobar i deixar-se convertir per ell.

·         No fer ombra a l’Evangeli, ni amb la nostra cultura, ni amb el nostre protagonisme, ni amb la nostra por.

·         Practicar, celebrar i anunciar l’Evangeli en comunitat eclesial.

·         Viure l’Evangeli amb tota la veritat; ser testimonis, companys del Crist, el Testimoni Fidel, i companys de tants bons testimonis, germans nostres.

·         Com volia Jesús, escampar la Bona Nova feta sal, ferment, llum, llavor, en cada societat, en cada persona, en cada lluita, en cada esperança.

·         Recordar sempre que Déu és un Evangeli més gran que l’Evangeli escrit; i donar l’Evangeli com qui fa un petó de part de Déu, delicadíssimament.

·         No oblidar mai que l’Evangeli porta a dins la creu.

·         Fer de veritat, com feia Jesús, que l’Evangeli sigui dels pobres i els petits, perquè arribi a tots.

·         Pregar l’Evangeli. Callar l’Evangeli en el silenci de la gratuïtat i del despullament. Fer l’Evangeli amb la profecia dels gestos.

·         Convocar tothom entorn de l’Evangeli i fer molts deixebles per a Jesús.

·         Cridar l’Evangeli com l’únic veritable Nou Ordre Mundial que pot fer-nos, a tots, germans i germanes en un sol Món Humà.

·         Saber esperar amb paciència pasqual la Bona Nova definitiva d’Aquell qui ve. 

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell