Per Crist i pels altres: capellà
La festa de Sant Josep, que enguany s’escau en diumenge de Quaresma, ens acosta un any més al que ha estat definit com “el cor de la Diòcesi”, el Seminari. Actualment el Seminari diocesà està a cavall entre La Seu, on conviuen els caps de setmana i fan pràctica pastoral, i Barcelona, al Seminari Major Interdiocesà, on viuen entre setmana aquests anys de gràcia i de preparació, que es podrien entendre com un particular temps de Natzaret per als futurs sacerdots. Un Natzaret -el lloc dels llargs anys de vida amagada del Senyor-, en el qual, vivint en comunitat, preguen, estudien, maduren en la fe i en la caritat pastoral perquè un dia no llunyà, el Pare Déu -a través del ministeri de l’Església- els configuri a Crist, el Bon Pastor, i els enviï a servir els germans, ”per Crist i pels altres” com destaca el lema de la Jornada del Seminari d’enguany.
Capellans per Crist, certament, perquè Ell sigui conegut, estimat i servit, perquè la seva revelació divina, veritat lluminosa, sigui acollida amb fe i amb alegria, perquè trobem consol i esperança de salvació, i perquè Crist doni resposta als interrogants tan greus que avui té plantejats la humanitat. I capellans pels altres, per tota la humanitat sofrent i malmenada, que com ovelles sense pastor, espera la salvació i l’amor que tant necessita.
Qui ha escoltat la crida de Crist i el clam dels germans, ja no pot restar inactiu, mandrós o tancat. Ha de sortir d’ell mateix i començar un seguiment de Jesucrist que el portarà lluny, sempre molt més lluny, per camins desconeguts però que faran la seva felicitat i la dels germans que se’n beneficiaran.
Precisament el proper 7 d’abril es commemoraran els 500 anys de la naixença de St. Francesc Xavier. La seva esplèndida figura sacerdotal de lliurament a la voluntat de Déu i d’esperit apostòlic fins a l’heroisme, d’evangelitzador entregat a la causa del Regne de Déu i patró dels missioners, el fa una figura atractiva per a tots nosaltres, que tenim la temptació de quedar-nos inactius i cofois amb la nostra fe, sense compartir-la ni anunciar-la, oportunament i inoportunament. Hem de ser una Església tota ella més enardida per anunciar l’Evangeli, més apostòlicament valenta, oberta a complir en tot la voluntat del Pare, perquè així anirà rebent dons i fruits de vocacions de consagració i de servei.
Els cinc joves que actualment es preparen per a esdevenir preveres de la nostra Diòcesi d’Urgell són un petit tresor per a tots. Vénen rere la generació de sants sacerdots que han exercit el ministeri apostòlic entre nosaltres amb tota fidelitat i entrega. Precisament estem encara assaborint la recent beatificació dels nostres capellans màrtirs, Mn. Josep Tàpies i els seus sis companys, que són la glòria i l’exemple del nostre presbiteri. A ells encomanem el nostre Seminari i els futurs ministres de la nostra Església, perquè els ajudin a ser apòstols ardents amb la caritat del Crist.
Sí, continua valent la pena ser sacerdot de Jesucrist, i la societat els continua necessitant en tants camps que superen la dimensió purament espiritual i religiosa. Preguem pels seminaristes, pels seus formadors i professors, pel seu procés de maduració. I ajudem el Seminari amb les nostres aportacions i el nostre interès actiu.
+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell