Cridats per Crist que en criden d’altres (2)
Crist Ressuscitat, el Bon Pastor, beneeix els 3 objectius prioritaris del treball pastoral a la Diòcesi d’Urgell en els propers anys: família, pastoral vocacional i catequesi. Avui li preguem perquè la pastoral vocacional sigui ben viva a la Diòcesi i es desvetllin vocacions a la vida cristiana compromesa, a la vida consagrada i a la vida sacerdotal que tant necessitem.
Calen noves actituds en l’animació vocacional diocesana. El nou mil·lenni ha de suposar un salt qualitatiu, ja que ens cal vèncer la temptació de mirar el passat amb nostàlgia, i renunciar així a unes expectatives no realistes i a unes expectatives excessivament minimalistes. Som uns cridats per Crist que en criden d’altres, i l´animació vocacional serà sempre una acció natural a través del contacte directe, amb actitud pacient, sense esperar collites fàcils ni volent collir allí on no s’ha sembrat. És responsabilitat de la família, dels catequistes, dels professors de religió, dels mateixos preveres i de tot cristià convençut que ha d’ajudar d’altres a trobar Crist i a entregar-li tota la vida.
Hem de tornar a valorar i a practicar una pedagogia de la responsabilitat vocacional, tot evitant presentar un cristianisme irresponsable, fruit d´una concepció subjectivista del cristianisme, sense un compromís de tota la vida. I renunciar a una interpretació de la vocació entesa com a simple autorealització, amb la finalitat d’assolir una situació de benestar i de “sentir-se realitzat”. En canvi, cal que la vocació sigui entesa com a compliment d’un projecte que prové de Déu i que em realitza en la mesura en què jo m’obro a l’Altre i l’estimo amb totes les conseqüències, donant la vida per amor. Avui cal activar en l’animació vocacional la capacitat de resposta a Déu, al Déu que et crida.
La por al futur influeix negativament en la tasca de l’animació vocacional. Per això ens cal treballar pastoralment, amb confiança, amb la certesa que el Senyor continua cridant en cada Església diocesana i en cada lloc del món. Nosaltres no sabem com serà el segle XXI, però sabem del cert que Déu encara continuarà cridant col·laboradors seus, i nosaltres serem responsables de fer arribar la seva crida a les noves generacions. Hem d’abandonar la por i el temor a l’extinció, i no pensar tant en les presències o obres eclesials que “abans” podíem abarcar. L’esperança cristiana que neix de la fe, ens projecta vers la novetat i el futur en Déu.
A la nostra Diòcesi valorem molt positivament la resposta a la Cadena de pregària per les Vocacions i comptem a mantenir-la viva. Volem desvetllar un clima més espiritual en la vida de les parròquies, i fomentar l’acompanyament personalitzat, la vivència de l’eucaristia diària i la confessió freqüent. Són importants tots els voluntariats i serveis gratuïts, així com les trobades d’escolans, la reflexió vocacional a tots els nivells de la catequesi, la proposta positiva als joves del valor de ser testimonis valents de Crist. I sobretot, promoure la vivència de la fe com una resposta a Déu que es va renovant i personalitzant en cada etapa de la vida.
+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell