Renovació pasqual

En el bell mig de les celebracions de la Pasqua, ens podem preguntar si estem avançant en la nostra renovació pasqual, que ens hauria de portar a estimar més i més el Crist. Pel baptisme i la confirmació, Ell ens ha destinat a ser apòstols i col·laboradors seus, en bé de tota la humanitat, i ens ha fet participar del seu Esperit Sant. Posseïm ja les primícies d’aquell Esperit Defensor que ens ha “ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, per proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn a la llum, per deixar en llibertat els oprimits i proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Lc 4,18-19). ¿I que deu ser tot això si no estimar més i del tot, com Jesús que dóna la seva vida a la Creu, per amor?

La Carta del Papa “Deus caritas est” és molt nuclear i molt programàtica per a la Pasqua. Ens ve a dir que el que cal sobretot és estimar, i estimar com Jesús estima! Potser ja coneixem els continguts de l’amor, els expliquem, els volem viure i posar en pràctica com a grans orientacions de la nostra vida, però sempre estem aprenent a l’escola de l’agapé. Ens cal ser molt humils i acceptar que mai no en sabem prou. I també, que l’objectiu ens supera. Només en la mesura que ens deixem portar per l’Esperit Sant, podrem estimar a semblança de Crist. I sense amor no seríem res, com “campanes que toquen o platerets que dringuen” (1 Cor 13,1). Ens cal viure un amor apassionat per Jesucrist, Aquell de qui hem entrat a formar part pel baptisme, i un gran amor concret i viscut a cada persona que ens trobem pel camí i que Déu ens confia.

¿És la creu el distintiu del nostre amor, el nostre ideal de saviesa i de servei? ¿La volem acceptar en el camí del personal seguiment fidel del Senyor? La creu brilla per l’amor que construeix i significa. Jesús no fou un asceta ni un predicador de sofriments, sinó un místic, que vencé el mal amb l’amor. “És en aquesta creu on pot contemplar-se la veritat que ‘Déu és amor’ –ens diu el Sant Pare– i a partir de la creu s’ha de definir el que és l’amor… i des d’aquesta mirada, el cristià troba l’orientació del seu viure i dels seu actuar” (Deus caritas est, 12).

A mi m’ajuda a afinar en aquest amor, la reflexió que el mateix Papa feia al març, als sacerdots de Roma: “Seguir el Crist és prendre la creu, que vol dir no buscar la pròpia vida, sinó donar la vida, i és una interpretació de l’ ‘escollir la vida’, que significa renovar el sí del baptisme”. I concloïa proposant-los un lluminós: “Esdevenir més senzills. Heus aquí un programa bellíssim. Intentem posar-lo en pràctica i així serem més oberts al Senyor i a la gent”. També pot ser un programa-resum del que significa avui renovar les promeses del baptisme en temps de Pasqua. Estimar, donar la vida, ser senzills. L’Esperit Sant ens hi ajudarà i ens farà arribar fins allà on les nostres soles forces no podrien.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell