“Unànimes en la pregària, amb Maria”

En plena Pasqua i durant tot aquest mes de maig, quan floreix la ginesta i acoloreix els camps, quan tants Aplecs marians han tingut lloc en les comarques del nostre Bisbat, l’Església ens ha tornat a recordar que n’està de joiosa la Mare per la Resurrecció del seu Fill -i li cantem el “Regina coeli laetare!”-, i també com n’és de fecunda espiritualment la devoció amorosa a la Verge Maria, la Mare celestial i Mare de l’Església.

Ja el llibre dels Fets dels Apòstols, que és el llibre de l’acció poderosa de l’Esperit de Jesús Ressuscitat que va actuant a través de l’Església, mostra en els seus inicis com els apòstols i l’Església Mare de Jerusalem, es mantenen ferms en el testimoniatge de la Resurrecció de Jesús després de la seva Ascensió, i diu que “eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els parents seus” (Ac 1,14) Aquell estil de vida de la comunitat primera ha de ser un referent poderós i atractiu per a nosaltres, cridats i enviats com a responsables del testimoniatge de Jesús, vint-i-un segles després.

Fa uns dies a Andorra hem viscut amb molta solemnitat l’agermanament entre dos Santuaris del nostre Pirineu i les seves dues imatges tan venerades la Mare de Déu de Meritxell i la Mare de Déu de la Victòria de Sabart, a l’Arieja.

Meritxell i Sabart, Andorra i Tarascon, contrades a banda i banda de les muntanyes pirinenques, llengües i història, valls i terres fecundades per l’amor a la Mare del Cel, la Verge Maria. Agraïm que Ella ens dóna el tresor més gran amb el seu sí generós, el Fill de Déu fet home que ve per salvar-nos, perquè tota la humanitat vegi la seva llum redemptora que ens porta esperança i vida immortal.

Quina joia poder compartir la més bella i profunda comunió de fe i d’amor cristià entorn de l’agermanament dels dos Santuaris beneïts per la Verge Maria! Els nostres dos països mai no han estat lluny l’un de l’altre, sempre s’han ajudat, i ara ens agermanem en la Mare. Ella vetllarà perquè ens mantinguem fidels al seu Fill, Jesucrist. Ella ens ajudarà a bastir una germanor europea fidel als valors espirituals, sensible a la solidaritat amb els qui pateixen, lluminosa i feliç de les seves arrels cristianes.

Preguem perquè ens sigui revelada aquesta vocació tan joiosa i bonica, “ser unànimes en la pregària, amb Maria i amb els apòstols”. Unió de cors, per pouar l’amor diví que es vessarà a través de les obres d’amor que l’Esperit diposita en nosaltres. Estimar des de Maria, i com Maria. Aquest ha de ser un gran ideal de vida cristiana, que en aquest mes marià tornem a acollir i a fer nostre.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell