Glòria a Déu a dalt del cel!

Amb les paraules solemnes i alhora misterioses, “Glòria a Déu a dalt del cel” (Lc 2,14), els àngels es van dirigir als pastors, a Betlem, per anunciar la presència propera de Déu a la terra. Ens convé reprendre-les ara, en aquest diumenge de la Santíssima Trinitat, quan després de viure intensament la Pasqua, l’Església vol que rememorem, agraïdament, els misteris que hem celebrat, i per això lloem i vivim el misteri de la Trinitat. També els propers dies venerarem el Sagrament del Santíssim Cos del Senyor, i ens deixarem atreure, un cop més, pels llaços de l’Amor del Sagrat Cor de Jesús, traspassat de misericòrdia.

I és que el misteri de la glòria de Déu només s’il·lumina i es fa visible en el Crist, veritable Déu i veritable home. “A Déu ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Jo 1,18). La fe cristiana ens ho diu: en Jesús, és Déu qui es manifesta. I què és el que veiem? En Jesucrist veiem, no un Déu d’exèrcits celestials sempre al seu servei, sinó un Déu desarmat, nascut en un pessebre, per servir els homes. No veiem pas un Déu solitari en les seves normes i els seus judicis, sinó un Déu solidari de tots els condemnats de la terra. No un Déu que envia plagues i càstigs, sinó un Déu que rep Ell, a la creu, els càstigs amb què el paguen els qui Ell estima.

Déu s’ha fet conèixer als pastors i als mags, « als senzills i als petits » (Mt 11,25) amb un somriure d’infant, amb una fragilitat ben gran, amb un amor feble que ens fa més tendres, i amb una justícia nova que ens fa canviar la mateixa idea sobre el poder, sobre Déu i sobre l’home, i amb això, ens fa canviar a nosaltres mateixos. “El seu mode d’actuar és distint de com l’imaginem, i de com voldríem imposar-l’hi, també a Ell” deia als joves a Colònia, Benet XVI (20.8.2005). És així com Ell desvetlla en tots la bondat fraternal i la confiança fidel dels infants. « Si no ens fem petits com un nen… » (Mt 18,3) no comprendrem res de Déu, ni de la seva glòria, ni podrem acollir el seu Regne de llibertat i justícia, de veritat, de pau i d’amor.

Que tot això ens corprengui; que ens meravelli i ens sacsegi les nostres rotundes seguretats; que ens comprometi i ens canviï la mentalitat. Volem veure Déu. Aquest és el nostre més gran anhel, però el veurem si estimem. I si estimem fins a donar la vida per amor. Això li dóna glòria i honor.

Avui festa de la Trinitat Santíssima, astorem-nos perquè Déu ha esdevingut humà, feble, humil en Crist. “Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1 Jo 4,16). I si confessem que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant, ho fem perquè així ens ho ha revelat Jesucrist i li fem confiança. Deixem-nos guiar per l’amor i serem conduïts a l’autèntica veritat. Deixem que la pregària vagi afaiçonant la nostra vida de cada dia, i sense saber com s’ha realitzat, ens trobarem, feliços i alegres, vivint en la presència de Déu, perquè “Ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que en Ell vivim, ens movem i som” (Ac 17,27-28).

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell