¿Hi ha un eclipsi de Déu?

«Qui ha trobat el que de veritable, de bell i de bo hi ha en la pròpia vida -l'únic tresor veritable, la perla preciosa!- corre a donar-lo a conèixer a tot arreu, a la família, al treball, a tots els àmbits de la pròpia existència. Ho fa sense cap temor, perquè sap que ha rebut l'amor del Pare; sense cap presumpció, perquè sap que tot és do; sense covardia, perquè l'Esperit de Déu precedeix la seva acció en el cor dels homes i és com llavor en les més diverses cultures i religions. Ho fa sense fronteres, perquè és portador d'una bona notícia que és per a tots els homes, per a tots els pobles». Així s’expressava el Papa Benet XVI a la Vetlla de Pentecosta el proppassat mes de juny, davant 400.000 membres de moviments apostòlics i comunitats eclesials.

El creient d’avui està cridat a ser en el món signe creïble i lluminós de l’Evangeli, de les seves radicalitats i de les seves paradoxes, sense acomodar-se a la mentalitat d’aquest món, en tants aspectes desorientat, molt individualista i egoista. Un món que tendeix a allunyar els homes de Déu, fins a intentar eclipsar la seva glòria totalment... Cal transformar i renovar el propi compromís de servei i d’amor per poder discernir la voluntat de Déu, i sobretot per ser testimonis de la transfigurant presència de Déu.

I avui torna a ser prioritari “testimoniar” la fe en Déu, un Déu personal i transcendent, un Déu creador de tot, que és font de vida, de misericòrdia i de pau. Un Pare que es preocupa de nosaltres, que no és lluny de cada un de nosaltres, i que ens ha fet fills seus, dotats d’una gran dignitat. Un Déu que malgrat el mal que descobrim tan atroç, no és l’autor d’aquest mal. Un Déu etern que crida els homes a viure amb Ell per sempre. I un Déu que se’ns ha apropat en Jesucrist.

Aquesta és la missió de cada cristià i de tota l’Església, revelar l’amor de Déu a una societat que el necessita, per més que vulgui ser aconfessional o a vegades es vulgui anomenar laica en un sentit poc afinat. Sta. Teresina de l’Infant Jesús, doctora de l’Església, ho deia bellament i sintètica: “Vull fer estimar l’Amor”. Perquè l’amor ho és tot. “Déu és amor” diu Sant Joan, i si un estima, estima molt i desinteressadament, trobarà Déu, perquè ja viurà en Déu.

Necessitem manifestar aquest amor que ens invadeix. Diguem-li a Déu, sovint, que l’estimem. Fem estimar la seva Paraula. Omplim-nos de l’ardor del seu Esperit d’amor. Aprenguem en l’escola de l’amor crucificat. Ajudem tothom solidàriament, i perdonem els qui ens ofenen... I l’amor vencerà. Com diu la cançó: “Estima i seràs feliç. Estima, i tot canviarà. Estima i descobriràs, l’alegria d’estimar”. Després de l’eclipsi, sempre torna la llum, perquè durant els eclipsis, la llum del sol mai no ha deixar d’existir.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell