A l’esplai i les colònies la vida és diferent
El proper setembre celebrarem l’acció de gràcies pels 50 anys de les Colònies al Bisbat d'Urgell, i sobretot durant els mesos de juliol i agost, arreu del Bisbat i arreu de Catalunya tenen lloc multitud de tandes de colònies. Infants i joves, monitors, pares, cuiners i consiliaris ens sentim joiosos per tantes activitats de formació en el lleure, des de la inspiració de l’Evangeli.
Les colònies són una institució pedagògica privilegiada per a treballar valors personals i de convivència, que esdevé irrenunciable si volem fer una tasca d'educació integral i a fons amb els nois i noies. La proposta educativa de la Coordinació Catalana de Colònies i Esplais Cristians, de la qual forma part la nostra Fundació M. de Déu de Núria, pren la identitat cristiana i eclesial com el punt de referència bàsic i fonamental que la configura. Avui hi ha pluralitat de projectes, institucions i identitats. I això és positiu. Però reclama aprofundir i reforçar la identitat cristiana pròpia dels nostres Centres.
El temps lliure és un temps de gràcia. Valorem, per tant, les vacances i les colònies com una gran possibilitat de vivència i transmissió dels autèntics valors per a la vida dels infants i dels joves. Els esplais cristians són una bona oferta pastoral quan es proposen ser llocs de veritable comunió cristiana, on se susciti la passió pel joc i l'aventura de la vida, i on es proposi la fe. Llocs de descoberta de Déu en la seva creació, i on es conreïn la gratuïtat de les relacions, la joia de les amistats i dels afectes. Llocs on es visqui un temps amb sentit per a tots i cadascun dels infants i joves, i un temps per a viure la solidaritat, la fraternitat, la bellesa, l’austeritat, l'acció de gràcies i la fe.
Aquesta és la nostra proposta humanitzadora i personalizadora del temps lliure, volent incidir socialment, i realitzant-la des del voluntariat, i des del voluntariat eclesial. Volem educar en la fe, però una fe lligada íntimament amb la vida de cada dia. Una fe que esdevingui cultura, perquè "una fe que no esdevé cultura és una fe encara no plenament assumida", deia Joan Pau II.
Seleccionant les prioritats pastorals en el temps lliure, proposo: 1) major claredat en la identitat de la proposta, sense confondre esplai i catequesi: són dues propostes pastorals diferenciades, però que alhora es complementen entre si. 2) Respectar els processos educatius. Per això els continguts i l'experiència de la fe s'ha de conjugar amb l'atenció a la llibertat, les motivacions i les situacions de cada persona. 3) Obertura a tots per part del centre d'esplai cristià, qualssevol que siguin les seves diferències de cultura, raça o religió, amb una atenció preferent per als infants amb més precarietats i carències. 4) Que els animadors de la fe i els consiliaris siguin bons acompanyants, que s’impliquin en un projecte de vida arrelat en l'Evangeli. 5) I finalment, cal ser pacients i ajudar molt des de les parròquies i la Diòcesi.
Donem gràcies al Senyor per aquests 50 anys de colònies, i creiem en el que Ell ens diu: “Qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas” (Lc 18,17).
+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell