Els nostres màrtirs intercedeixen per nosaltres

Aquest diumenge dia 13 d’agost per primera vegada a tots els pobles a ells vinculats, celebrem la memòria dels set preveres màrtirs de La Pobla i de Salàs, beatificats l’octubre passat a Roma. Josep Tàpies, Pasqual Araguàs, Silvestre Arnau, Josep Boher, Francesc Castells, Pere Martret i Josep-Joan Perot són els millors fruits del presbiteri urgellenc. Representen com un crit que ens desvetlla d’una fe massa adormida o còmoda, que alguns van perdent o deixant com un llastre. Són un clam a la santedat i al seguiment radical de Crist.

Recentment ha dit el cardenal Jean-Marie Lustiger, antic arquebisbe de París: “¿És que el Regne de Déu és el número de cristians, o de propietats, o de bona fama? L’èxit de l’Església són els sants, no només els canonitzats, sinó els anònims. Els màrtirs són els primers, i el que sembla un fracàs, ho reconeixem com un èxit”. Els màrtirs continuen fent pensar. Què pot motivar que una persona lliuri la seva vida? Què hi ha per damunt de la vida? I ells ens diuen que hi ha les conviccions, que hi ha la veritat, que hi ha l’amor, que hi ha l’eternitat, que hi ha Déu.

Avui que tots ens hem tornat tan tous, potser ens cal més que mai redescobrir aquest Amor més gran que la vida, la força que hi ha en els febles i la serenitat que ells ens marquen del que viuen en els seus darrers moments: el perdó a tothom, l’amor, el do de les seves pertinences als botxins, l’ajuda dels uns als altres per mantenir-se fidels i serens, pregant i encomanat-se a la Verge Maria i a Crist, el Rei de l’univers. Així foren els seus darrers moments a la terra.

Ells aporten unes virtuts que avui ens manquen molt: la paciència i la mansuetud; el compromís amb la veritat; la fidelitat i la credibilitat; el perdó i la reconciliació. Necesitem un nou coratge per a ser cristians en un món fortament secularitzat, aportant-hi l’esperança, aquesta virtut que es desvetlla cada matí i que és fràgil i petita, però necessària i enfortidora de les seves germanes grans, la fe i la caritat, com diu esplèndidament Charles Péguy. Ser portadors d’esperança en el viure de cada dia.

La sang dels nostres màrtirs serà llavor fecunda. Novament ens cal entendre que és en les proves i en els moments de debilitat, quan l’Església en surt enfortida, perquè de nou aprèn a confiar només en Déu. La persecució obliga a aprofundir en l’essencial i a no perdre’s en el que és accessori de l’Església i de la fe.

Demanem a Mn. Josep Tàpies i als seus sis companys màrtirs que intercedeixin per nosaltres amb les paraules de la seva oració pròpia d’aquesta festa d’avui: “Senyor, ajudeu la nostra fragilitat, a fi que, així com ells no dubtaren de morir per Vós, nosaltres tinguem la valentia de confessar-vos”!

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell

Web dels màrtirs d'Urgell: http://www.bisbaturgell.org/martirs/