Estem fets per a la festa

Especialment a la primavera i encara més a l’estiu, perquè les nostres comarques són molt fredes a l’hivern, tenen lloc al Bisbat molts aplecs i festes majors, coincidint amb els grans celebracions de la Verge Maria i dels sants. S’hi sumen els visitants i els fills dels pobles, que aprofiten les vacances per retrobar-se amb els llocs de la seva infància i els referents més importants de la seva vida. A mi m’agraden molt els aplecs i les festes majors, encara que tinguin un cert aiguabarreig entre la festa espiritual i el gaudi de les tradicions i els àpats de germanor copiosos. I ¿per què ens agraden tant les festes? ¿per què ens hi retrobem any rere any, amb il·lusió i amb fe?

Enguany els ho explicava a l'Aplec de la Mare de Déu de Canòlic, a Sant Julià de Lòria, a Andorra, en la primera vegada que essent Copríncep, el presidia. Més de tres mil persones s'hi van aplegar per pregar Sta. Maria i acollir els pans beneïts després de la solemne eucaristia, tal com la tradició secular palesa. Els ciris, les pregàries silencioses, les promeses, l’eucaristia amb una dansa popular dels joves a l’ofertori, les autoritats barrejades amb tothom, les famílies juntes, els qui hi pugen a peu, el cor popular, el cant dels goigs... Tots els elements hi són a Canòlic, com en tants altres aplecs i festes majors.

És bo que agraïm els valors cristians que es viuen i respiren en un aplec cristià, tot i que a vegades no en siguem prou conscients. ¿Com és que ens hi trobem tan bé a la festa del poble? ¿no serà que estem fets per a la festa? ¿no serà que anhelem una festa autèntica, que només s'acompleix en la trobada amb Déu?. ¿Per què ens agraden les taules grans on es comparteixen les coses preparades perquè tothom en gaudeixi, i ens barregem per edats i amb gent menys coneguda, però que tractem com a amics? ¿no serà que en el cor humà hi ha un desig d'amor concret i sacrificat, un anhel de solidaritat amb els qui tenen menys i de comunió entre totes les persones?. ¿Per què retornem un any i un altre, i ens omple el cor la trobada de germanor? ¿No serà que hi ha un profund anhel de joia que perduri, un anhel de gratuïtat i de generositat, i –en el fons- un gran anhel d'eternitat?

Jesús compara en moltes ocasions el Regne de Déu a un convit, a un casament de l’hereu, a un gran aplec festiu. Són imatges o paràboles d’aquesta festa eterna a la qual Déu ens invita gratuïtament, i que vol que acollim, convertint-nos i deixant-lo fer a Ell, perquè ens vol regalar el do del goig etern de la seva companyia. I ho comencem a tastar ja en els aplecs de la terra.

Visquem, doncs, les festes majors col·laborant entre tots a fer-les ben lluïdes, sense perdre mai el seu motiu principal que és la vivència religiosa d’un patronatge i la pregària confiada en la protecció del Senyor per a les cases i famílies, pels ramats i els camps, pel treball i la vida del poble... Fem cas a la veu de Déu que ens crida a fer festa i a viure un cristianisme joiós i ple d’esperança. El Senyor ens continua dient: “Ja tinc preparat el meu banquet, i tot és a punt. Veniu a les noces!” (Mt 22,4).

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell