Saber donar raó de la nostra esperança

Els passats dies 30 i 31 d’agost, seguint una bona tradició del nostre Bisbat, van tenir lloc les Jornades Diocesanes de Teologia, enguany sobre el tema “El do de l’Amor més gran”. Aquestes jornades cloïen un cicle de tres anys dedicat a les virtuts teologals: fe, esperança i caritat, i el seu objectiu central ha estat reflexionar obertament sobre la virtut teologal de l’Amor.

Vivim en un món en el qual ser cristià és un fet diferencial i cal que sapiguem donar raons de la nostra fe i de la nostra esperança. Ser batejat en Crist, portar el seu nom inscrit en els nostres cors, i fer l’opció de vida pel Senyor en un univers multicultural i multireligiós, no és l’única opció possible i, per això, cal saber donar raons i desenvolupar una apologia intel·ligent de la pròpia fe. Ens hi exhorta Sant Pere: ”Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança” (1Pe 3,15).

Les Jornades ens han endinsat en el do de l’Amor més gran. El Dr. Francesc Torralba Roselló, encarregat de la formació permanent al nostre Bisbat d’Urgell, va anar desgranant els diversos elements del curs: L’essència i el sentit de l’amor, amb precisions terminològiques, distingint l’eros, la filia i l’agape. També va aportar unes postil·les a la carta encíclica del Papa Benet XVI “Deus caritas est”, tant pel que fa a la transformació de l’eros en agape, com per la pràctica de l’agape i la Doctrina Social de l’Església.

Després va ajudar-nos a aprofundir en la idea d’un Déu Amor, fent referència a la novetat cristiana d’aquesta visió, a la unió i comunió de persones que es dóna en Déu Trinitat, i la relació d’aquest Déu-Amor amb la creació, la revelació i l’encarnació. En el fons explicar-nos què diem quan diem que “tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu” (1Jo 4,7).

I així desembocar en la llei de l’amor del Nou Testament, amb les seves grans paràboles de l’amor universal, i descobrint amb força el poderós obstacle en el camí de l’alliberament, que és l’”ego”. I finalment aprofundint en les obres de misericòrdia i les obres espirituals.

Amb aquestes Jornades diocesanes de Teologia ha començat la formació permanent dels sacerdots, catequistes i professors de religió, així com d’altres agents de pastoral del Bisbat. Però la formació ha de ser permanent, continuada, que cerqui respostes als nous desafiaments. I això val per a tots.

Ara que aviat ja comencem un nou curs pastoral, ¿i si ens comprometem a invertir una mica de temps, del que gastem per a d’altres coses, per tal de formar-nos millor com a cristians? Només un cristià que conegui i estimi Jesucrist, que aprofundeixi en la seva Paraula, podrà donar raó de la seva esperança de forma raonada, convincent i fidel. Animem-nos a trobar temps per a la pròpia formació, i veurem que tota la nostra vida apostòlica se’n beneficia.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell