Any jubilar, any de renovació

Hem iniciat l’any jubilar amb motiu dels 50 anys de la proclamació de la Mare de Déu de Núria com a Patrona del nostre Bisbat, amb una diada de germanor i de festa al Santuari de Maria, amb moltíssims pelegrins que passaven del miler i que provenien de totes les contrades de la Diòcesi. Un fet històric que ens uneix en una comunió viva i joiosa, prop de la Mare de Déu.

Li portem a Maria tots els nostres anhels i necessitats, les persones que estimem, els malalts, les famílies... I també la vida pastoral d’aquest curs que estem començant, els tres grans objectius pastorals de la Diòcesi: la transmissió de la fe des de la catequesi, la pastoral vocacional i l’atenció a les qüestions que afecten les famílies i la vida.

Hem de fer que sigui un any de renovació dels cors i de la vida diocesana, que ens ajudi a sortir de l’atonia espiritual en què ens podríem haver instal·lat. Aquesta atonia converteix la pràctica cristiana en una rutina, un anar fent, sense capacitat d’encomanar l’alegria de la fe. És per això que ens cal enfortir i transmetre la fe. Però ja no ens valdrà la simple transmissió de la fe com una herència o com un reproduir el que hem après. Cal que sigui una invitació a prendre una decisió personal, que sovint haurà de fer-se al marge o fins en contra de la majoria.

Deixem el passat que ja no existeix, el mal i el pecat de temps anteriors, que ja no podem arreglar, i que tant ens neguiteja i paralitza. Ni ens deixem atemorir pel futur que encara no és i que ens angoixa perquè no el controlem. I visquem el present, com l’hora de Déu, el moment en el qual Déu ens ve a trobar, cada dia i cada instant, per renovar-nos i fer-nos feliços amb el seu amor. Així li respondrem amb generositat per estimar tothom des d’aquest amor rebut. “Jo faig que tot sigui nou” diu el Senyor (Ap 21,5).

Demanem en aquest any jubilar la gràcia dels començaments que Déu sempre atorga al qui inicia una missió en nom seu. Una gràcia que a tots ens vol fer anar més enllà dels nostres càlculs i pors. Sentim-nos urgits a remar mar endins, a coronar cims més alts, a ser totalment disponibles a l’acció misteriosa i sempre sorprenent de la gràcia de Déu, amb la mirada fixa en el Crist i submergits en el seu misteri. Així la nostra Església d’Urgell, en comunió plena i amorosa amb l’Església Catòlica, i sostinguda per la força de l’Esperit Sant, podrà testimoniar l’amor de Déu en tots els àmbits on està en joc la vida de la persona humana, el destí dels més pobres i la construcció de la societat en la solidaritat global, la justícia i la pau.

Vulgui, per tant, el Senyor atorgar-nos una autèntica primavera de l’Esperit a la nostra Església d’Urgell. I que amb l’esperança que no ens mancarà el do de Déu, puguem convertir els immensos desafiaments que ens toca d’afrontar en aquests inicis de segle, en grans oportunitats del moment actual. Que ens hi ajudi la poderosíssima intercessió de la Mare de Déu de Núria, la Mare de l’Església, que senyoreja als cims del Pirineu “voltada de soledats”. Que Ella vetlli prop del seu Fill per tots els fidels d’Urgell.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell