Cridats a ser apòstols valents del Crist

Fa un mes que vaig ser a Javier (Navarra) per a la trobada anual dels Rectors de Seminaris i de Delegats de pastoral vocacional, i m’ha colpit molt la figura del sant apòstol del Senyor. Estem celebrant un any jubilar amb motiu dels 500 anys del naixement de St. Francesc Xavier, aquell immens missioner, generós i ardit, valent navarrès i home universal.

 

Sant Francesc de Xavier fou un estudiant molt brillant i jove professor, amb futur prometedor, esportista nat, pietós, i de temperament molt obert i amic de tothom. Semblava destinat a tenir una bona carrera eclesiàstica, i ja estava a punt de guanyar una canongia a Pamplona. Però es creua en la seva vida Sant Ignasi de Loiola, i per ell, troba el Crist que li demana una conversió total, una entrega sense límits. I en aquell París cosmopolita i universitari, a ell se li clava la paraula de Jesús, “Què en treu l’home de guanyar tot el món, si perd la seva vida...” i això el fa créixer, el converteix, el fa ser apòstol entregat. Després anirà on convingui, entre els malalts, a l’Índia i al Japó, i morirà a les portes de poder entrar en l’imperi de la gran cultura, la Xina. S’adaptarà a tots, passarà mil i una penalitats, però en tot hi trobarà el gran consol de l’amistat i el servei de Jesucrist, la lluita contra el mal i l’amor als seus germans.

Tots estem cridats a anunciar la Bona Notícia de Jesús, encara que actualment la missió està ben a prop nostre, entre les nostres mateixes famílies, en els nostres pobles, a l’Europa rica però que perd l’ànima... ¿Quins trets de la personalitat de Sant Francesc Xavier ens poden ajudar a nosaltres, laics, religiosos i capellans, que avui hem de continuar l’anunci de l’Evangeli?

·         St. Francesc va viure un amor apassionat a Jesucrist, el seu Senyor, el seu Salvador, l’únic que pot salvar la humanitat.

·         Estava tot ell centrat en l’Evangeli, convençut que convé a tothom abandonar els ídols i trobar la llum de la vida, el camí de la fe cristiana.

·         Era fort i decidit, sense conversions a mitges ni indecisions que paralitzen, que porten a la crisi d’identitat sacerdotal i a la tristesa.

·         Vivia una abnegació heroica, i aquesta devia ser la seva clau, viure negant-se a si mateix sense por a donar-ho tot, a donar-se del tot.

·         Confiava totalment en Déu, es fiava de la seva providència paternal i bondadosa, i és així com vencia les pors i els perills.

·         Era profundament eclesial, vibrava amb l’Església, que estimava i servia, i confiava en els companys de l’equip fundacional, amb tendresa i lleialtat,

·         I sabia afinar el missatge que calia predicar, sense complicar-lo, sinó  anant a l’essencial, amb estil directe i adaptat, ple de confiança en l’acollida dels senzills, dels nens, dels petits.

Ja no podem quedar-nos a esperar que ens preguntin o que ens demanin que els prediquem l’Evangeli. Ens cal sortir de les nostres pors i instal·lacions, i acollir la crida a un treball apostòlic generós, que cerca ajudar els qui van com perduts i sense esperança, sense refugiar-nos en lamentacions estèrils de si va bé o mlaament el món, i en canvi hem de ser abnegats i entregats, com St. Francesc Xavier.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell