Crist ens obre l’esperança d’una resurrecció gloriosa

Aquest mes de novembre el comencem sempre amb el record de la festa de Tots els sants i santes de Déu, festa joiosa i plena d’esperança i de comunió. Els sants ens atreuen vers Déu i ens ajuden a confiar en l’amor del Pare que vol salvar-nos i reunir-nos finalment amb Ell, per tota l’eternitat. Ens ajuda conèixer les lluites i les heroïcitats dels sants, la confiança que van tenir en Déu i el bé que van saber realitzar, fent fructificar els talents que Déu els va atorgar.

I el dia 2, recordem tots els difunts del món, especialment els nostres familiars, amics i benefactors, aquells per qui tenim major obligació de pregar, i tots els qui estimem i que ja han partit cap a la Casa del Pare. Tinguem-los presents especialment durant tot el mes de novembre; preguem amb confiança per ells, perquè rebin perdó i salvació eterna; i demanem que els sacerdots preguin també pels nostres difunts, amb l’oferiment de sufragis.

L’Eucaristia és el millor dels sufragis pels nostres difunts, ja que sempre és el memorial de la mort redemptora i de la resurrecció de Crist, que “ens obre l’esperança d’una resurrecció gloriosa”, com canta el prefaci primer de la missa de difunts. Encomanar una persona difunta i fer que els ministres de l’Església preguin per ella, anomenant-la en la celebració de l’Eucaristia, és unir-la a Crist per presentar-la, juntament amb Ell, davant del Pare. És aquesta una manera profundament bíblica d’ofrenar algú a Déu, amb amor, per consagrar-lo a Ell.

A cada missa i en diversos moments de la celebració, sempre recordem la intercessió i l’ajuda dels sants, i alhora també sempre preguem pels difunts, a l’interior de la pregària eucarística. La mateixa eucaristia l’apliquem pels vius i pels difunts, sabent que el sacrifici de Jesucrist els serà vida i salvació, perquè ens uneixen uns lligams molt forts de comunió amorosa.

El Senyor, amb el seu misteri pasqual, ens ha preparat un camí de vida i d’esperança eternes. “Per què busqueu entre els morts Aquell que viu? No hi és, aquí: ha ressuscitat!” (Lc 24,5). Aquest fou l’anunci pasqual de l’àngel a les dones, que continua trasbalsant la humanitat. La mort ja no és la darrera paraula de les persones que creuen i que estimen. Ja no hem de cercar entre els morts el Crist, perquè ha vençut la mateixa mort. Cap sepulcre no pot sepultar la Vida del Crist ni la d’aquells que Ell ha redimit. El Pare s’ha complagut en Crist i ens el dóna com a Camí, Veritat i Vida nostra, Germà gran que amb el seu amor il·lumina i revela l’esperança de la resurrecció gloriosa, més enllà del sofriment i de la mort.

Visquem aquest mes de novembre i també la participació durant l’any en els funerals –que a la nostra Diòcesi és tan viva- com un moment intens de proclamar la nostra fe en la Resurrecció del Crist i la nostra esperança que el Senyor premiarà aquells que li encomanem. Si vivim les benaurances, si estimem com Jesús ha estimat, si ens donem a tothom amb generositat i testimoniem la nostra fe amb coherència de vida, llavors viurem de debò i serem acollits pel Senyor a les estances eternes que Ell ha anat a preparar-nos.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell