La Germanor de tots

Diumenge que ve dia 19 celebrarem a totes les Diòcesis la “Diada de Germanor”, bella expressió per a indicar que entre tots hem de sostenir les necessitats de tota la Comunitat eclesial. Hem de prendre major consciència que hem de donar un suport just i suficient a les activitats pastorals que l’Església desenvolupa, i això reclama una part econòmica. Els béns propis de l’Església, l’aportació de les Parròquies, el percentatge de l’IRPF que ve de la declaració de la renda i altres aportacions són totalment necessaris. I en el fons també tot depèn de nosaltres, els fidels que estimem l’Església i li donem ja el nostre suport, que jo us agraeixo molt.

“Amb el teu ajut es podrà construir l’Església” ens diuen els responsables de les Delegacions d’Economia de les Diòcesis amb seu a Catalunya. I ens recorden que aquesta “construcció de l’Església” es va fent a la catequesi, la pastoral juvenil, la pastoral envers les famílies, les colònies i altres activitats d’esplai, els seminaris i la formació dels laics, l’atenció als malalts, l’ajut de càritas envers els pobres, les missions i l’ajuda al tercer món, el manteniment del personal contractat per a les accions pastorals, l’acció dels religiosos i religioses, els mitjans de comunicació social, els temples i altres dependències d’acció pastoral… Amb el teu ajut podrem anar-ho fent i ampliant segons les necessitats que anem tenint, i que són grans. Ajudar és la manera que tenim de fer-nos-en corresponsables, i ho ajudarem si ens ho estimem.

Enguany la Diada de Germanor ha vingut precedida per aquest acord a què s’ha pogut arribar entre la Conferència Episcopal Espanyola i el Govern central perquè el finançament passi del 0,52 % al 0,7 %, del que es recull a través de les declaracions de la renda i per a aquells que lliurement marquin la seva “x” en la declaració–tant si és negativa com positiva-. Es podrà fer compatible amb la destinació a d’altres fins socials, ja que no s’exclouen els dos. I significa que ja no es complementarà més enllà del que realment pertoqui. Comporta la no exempció de l’impost de l’IVA per a les obres de l’Església, cosa que encarirà molt aquestes obres, i s’explicita que l’Església Catòlica farà camí cap a l’autofinançament, amb un esforç de major transparència informativa en els seus comptes. En definitiva, que es comptarà només amb els diners que amb un sistema de col·laboració, l’Estat permet que les persones que volen ajudar l’Església ho puguin fer a través de l’assignació tributària. S’evita així cap aportació directa de l’Estat, i no és un diner públic sinó que lliurement l’assignen o no els ciutadans a una confessió religiosa o a una finalitat social, o a les dues a la vegada.

Actualment, aquesta aportació a través de l’IRPF només representa un 25 % de les necessitats bàsiques de l’Església, i el 75 % restant  ja ve ara directament de la generositat dels fidels a través de campanyes, subscripcions i donatius directes. Lògicament, es necessiten les aportacions de tots, ja que és evident que l’Església viu fonamentalment del que els fidels aporten amb llibertat i responsabilitat. Siguem-ne conscients, ara que s’acosta la Diada de la Germanor diocesana.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell