El món rural i els seus valors no són una realitat secundària

La festa de Sant Antoni abat el proper dia 17, tan popular arreu de Catalunya, ens remet a la vida del camp i a l’amor als animals, a les eines de treball i a tot el que es refereix al món rural. Els cristians ens sentim urgits a sostenir, en tota circumstància, la causa de la persona humana, i per això també ens han de preocupar els temes que afecten avui el món rural, perquè és un àmbit que sembla menys determinant que abans al nostre país, però que és el gran referent per a molta gent d’arreu del món.

“El món rural i els seus valors no són una realitat secundària”. Així s’expressava el 7 de març de 2006, el representant de la Santa Seu durant a la Conferència Internacional sobre Reforma Agrària i Desenvolupament Rural, promoguda per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) a Porto Alegre (Brasil). Cal una nova solidaritat internacional per a sostenir el desenvolupament de tots els pobles, i garantir així, a la humanitat, una efectiva seguretat alimentària. Esdevé urgent evitar el perill que el món rural es consideri una realitat secundària o fins i tot oblidada, cosa que aniria en detriment dels elements fecunds d’ordre social, econòmic i espiritual que el caracteritzen.

La idea de la FAO d’associar de nou la reforma agrària amb el desenvolupament rural, testimonia que no obstant la varietat d’experiències dutes a terme en diversos països i la incessant petició de col·laboració llençada a les Institucions internacionals, milions de persones segueixen esperant respostes. En aquella Conferència es constatava que un dels límits de les polítiques i intervencions a favor del món rural és l’absència de referència a les estructures tradicionals, als valors morals i a la capacitat d’acció i autonomia de les persones i comunitats. És cert que molta gent que viu en el món rural arreu de la terra es troba sovint en situació de misèria, d’explotació, d’accés limitat als mercats, de manca de suport en els seus drets i necessitats fonamentals... Per això els camperols sense terra i els petits agricultors han de ser els primers destinataris dels programes de cooperació, que garanteixin un desenvolupament concret. Amb tot, cal cuidar un desenvolupament integral i comptar molt amb els valors de les persones que hi estan implicades.

Avui el món rural té una responsabilitat de cara a la conservació i protecció de la naturalesa, així com envers el respecte a l’equilibri recíproc dels seus diferents ecosistemes. La dimensió mundial de l’activitat agrícola, l’ús de tècniques modernes i el progrés constant de la investigació donen confiança renovada en el progrés, ràpid i pròxim, de la producció i de l’índex de desenvolupament humà, i per tant és una realitat que podem avaluar positivament. Però fóra bo que tot aquest esforç es reconegués com un instrument prolongat de la creació, ofert a tota la família humana, i que no posés en perill l’ordre natural volgut per Déu. És bo que des del nostre Bisbat d’Urgell, amb una referència rural innegable, ens sentim solidaris de totes aquestes realitats i reclamem la implicació de les nostres autoritats.