Som a la Setmana de pregària per la unitat dels cristians

Aquest diumenge s’escau dins la tradicional setmana de pregària per la unitat dels cristians. El lema d’enguany és: “Fa que els sords hi sentin i que els muts parlin” (citant Mc 7,37), i ens invita a tots els cristians a expressar i a viure la nostra unitat de manera cada cop més gran, i d’aquesta manera a “trencar el silenci” i a unir les nostres forces per tal de fer front als sofriments humans. La unitat dels cristians és una qüestió que el Sant Pare Benet XVI ha fet objectiu prioritari del seu pontificat i que no cessa de promoure entre els catòlics. Acaba de donar passos molt compromesos en el seu recent viatge a Turquia, en el qual no només ha fet un acostament significatiu al món musulmà, sinó sobretot a les Esglésies ortodoxes germanes d’Orient.

Preparada conjuntament des de 1968 per Fe i Constitució del Consell Mundial d’Esglésies i pel Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, la Setmana de pregària té lloc del 18 al 25 de gener, ja que anava de l’antiga festa de la Càtedra de Sant Pere fins a la Conversió de Sant Pau. I fou celebrada per primer cop el 1908, pel P. Paul James Wattson, un sacerdot episcopalià nordamericà, convertit després al catolicisme, i que treballà molt per la unitat dels cristians. Més tard, el 1935 el capellà francès Paul Couturier, advocà per una “Setmana universal de pregària” en la qual els cristians pregarien junts “per la unitat que Crist desitja i pels mitjans que Ell desitja”. L’oració comuna cristiana per la unitat continuà creixent en el món sencer i pels catòlics significà un pas de gegant la celebració del Concili Vaticà II (1962-1965), que amb un dels seus Decrets (1964), declarà que la pregària és l’ànima del moviment ecumènic, i va recolzar aquesta Setmana d’oració i de comunió.

El tema d’aquest any té el seu origen en l’experiència de les comunitats cristianes de la regió sudafricana d’Umlazi, prop de Durban, que és una regió afectada per problemes com l’atur i la pobresa, i sobretot, per la SIDA, ja que es calcula que el 50% de la població d’Umlazi està afectada pel virus. Parlar de "trencar el silenci" impugna les normes culturals que impedeixen parlar de temes vinculats a la sexualitat, que són com tabús i aquesta resistència a trencar el silenci fa que molts morin. Per a les Esglésies d’Umlazi, que exerceixen el seu ministeri en aquestes circumstàncies, la "unitat visible de tots els cristians" és molt més que una noció teològica. Les Esglésies poden ser i són realment agents de guarició només quan elles mateixes són guarides, quan són realment el Cos unit de Crist. Les Esglésies dividides no compten amb la fortalesa necessària per a fer front als sofriments que causen la pandèmia de la SIDA i altres forces deshumanitzadores. Si parlem amb una sola veu i anem a l’altre com un sol cos, actuant amb compassió i unitat, podrem ser de debò el rostre de Crist compassiu i guaridor.

Preguem sense defallença i preparem amb esperança un futur d’unitat dintre de cada comunitat cristiana, i entre totes les Esglésies de Jesucrist! Possiblement la unitat requereix resoldre qüestions d’interpretació teològica, però sobretot demana estimar-se de debò, perdonar-se mútuament les ofenses i, amb humilitat, aprendre a fer camí de servei i d’amor al nostre món.